«El capitalisme ens ha dut a la crisi climàtica i a un punt d’autodestrucció»

«El capitalisme ens ha dut a la crisi climàtica i a un punt possible d’autodestrucció com a sistema econòmic», així ho ha afirmat Lourdes Beneria Farré, professora emèrita de la Universitat de Cornell (Estats Units) durant l’acte d’investidura com a doctora honoris causa de la Universitat de Lleida. Considerada com una de les millors especialistes en estudis d’economia i gènere vinculats al desenvolupament i la globalització, Beneria s’ha convertit en la setena dona que rep aquesta distinció a la UdL.

Nascuda a Boí, l’economista ha explicat com el model de ‘racionalitat econòmica’ i de creixement sense límits del sistema neoliberal està actualment amenaçat, ja que ha arribat a uns límits insostenibles. «El canvi climàtic i la pandèmia ens han obert els ulls als problemes de creixement descontrolat», sobretot pel que fa al consumisme. «Els excessos de béns que comprem i llencem ens han dut a nivells crítics de deixalles», ha dit, destacant entre tots els sectors productius més contaminants el tèxtil. «Per fabricar una camisa de cotó es necessiten 2.700 litres d’aigua dolça suficients per satisfer les necessitats d’aigua potable d’una persona durant dos anys i mig».

Beneria, que també s’ha referit a la contaminació que causen els purins al territori lleidatà, ha defensat substituir el concepte, ara anacrònic, d’home econòmic en què es basa el capitalisme pel d’home solidari o dona solidaria. En aquest sentit, ha reivindicat l’economia domèstica com a part integral del sistema econòmic, malgrat s’hagi subestimat en les estadístiques laborals a causa de pràctiques patriarcals i les desigualtats de gènere.

Beneria, Creu Sant Jordi (2018), ha afirmat que les cures, la càrrega més gran que duen les dones i no els homes, són al centre de l’economia «en tant que representen unes activitats sense les quals la supervivència es fa molt difícil».

Amb la pandèmia, ha afegit, «ens hem adonat que la cura d’infants, malalts i gent gran és essencial perquè una economia funcioni, com ho són els sistemes de transport o les xarxes elèctriques», per això «cal que el sector públic desenvolupi un paper bàsic en la seua organització, funcionament i finançament». La crisi sanitària també ha suposat un augment de la violència de gènere. del treball domèstic i de a pobresa, sobretot per les dones i als països més pobres, ha remarcat.

La doctora en Econòmiques per la Universitat nord-americana de Columbia, ha estat apadrinada pel professor de la UdL, Pere Enciso, que li ha agraït «els seus incansables anys de treball i estudi, el seu mestratge, la seua recerca i la seua honestedat». Enciso, també economista, ha destacat la seua valentia i trajectòria en investigar i desenvolupar l’economia feminista. Així com la seua defensa, des del seu àmbit d’expertesa, de la igualtat, l’ètica, el medi ambient, el benestar col·lectiu i el canvi social. Beneria ha estat assessora en diverses ocasions de l’Organització Internacional del Treball, el Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona, el Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament i l’Institut de les Nacions Unides per al Desenvolupament Social.

Per la seua part, el rector de la UdL, Jaume Puy, ha centrat el seu discurs en la igualtat de gènere i la responsabilitat que té la universitat per fer-la possible. En aquest sentit, ha recordat que aquesta s’ha convertit en un indicador d’excel·lència en el sistema universitari i que la universitat té el compromís de formar en aquest àmbit personal i estudiantat, així com corregir els biaixos de gènere en docència, recerca, accés a les titulacions i vida acadèmica.

Puy ha destacat la tasca que fa la UdL des del Centre d’Igualtat d’Oportunitats i Promoció de les Dones Dolors Piera de la UdL des de fa 15 anys, però ha recordat que encara hi ha molt camí per córrer. «No n’hi ha prou en complir la llei, hem d’estar amatents a aquest problema de justícia social i aquest acte s’emmarca en aquesta actitud proactiva que volem per a la nostra universitat», ha afirmat.

El rector ha volgut retre homenatge no només a la doctora Beneria, sinó també a les persones de totes les generacions que han lluitat i lluiten per un món millor i també a les dones de les nostres contrades que, per molts motius, però també per les desigualtats de gènere no van poder estudiar, com la seua mare. «Elles mereixen tenir com a honoris causa d’aquesta universitat la doctora que acabem d’incorporar avui. N’estarien orgulloses».