EL BOTELLOT

L’1 de novembre de 2016 una nena de 12 anys de San Martín de la Vega va morir després de patir un desmai quan participava en un botellot.

L’autòpsia van revelar que la nena va morir a causa d’un coma etílic. Mentre infants de 12 ó 13 anys ingressen als hospitals amb comes etílics, no podem mirar cal l’altre costat. Davant el consum desordenat d’alcohol en infants que va en augment, la ministra de Sanitat Dolors Montserrat, va dir: “Volem progressar amb pas ferm i decidit en l’objectiu comú de consum zero entre els menors”. És evident que les mesures antibotellot adoptades per diversos municipis han fracassat a l’hora de tancar l’accés a l’alcohol i el seu consum entre els menors. 

El director general de la fundació d’Ajuda contra la Drogoaddicció, Ignacio Calderón, assegura que les mesures que vol prendre el Ministeri de Sanitat  és un primer pas, però que no és suficient. Cal la sensibilització de la societat davant la gravetat del problema i la responsabilitat col·lectiva per enfrontar-s’hi és clau”

Ja fa uns 3.000 anys que la Bíblia en avisa dels perills de l’alcohol: “Escolta el teu pare que et va engendrar, i no menyspreïs la teva mare quan es torni vella: …Per a qui seran els ais? Per aquí els uis? Per a qui les baralles? Per a qui els gemecs? Per a qui les ferides sense motiu? Per a qui la vermellor dels ulls? Per als qui s’entretenen amb el vi, per als qui van a buscar el vi barrejat. No miris el vi quan vermelleja, quan espurneja dins la copa: entra suaument, però al final mossega com una serp, i queixala com una serp verinosa” (Proverbis 23. 22, 29-32).

Quan el Dr. Willot diu: “convé donar més importància al desequilibri mental que impulsa a beure que els greus accidents que provoquen els bevedors empedreïts”, ens recorda que abans d’atacar les conseqüències del beure s’ha d’anar a l’arrel del problema que és molt més profund que un desequilibri mental ja que aquest és la conseqüència d’un desordre espiritual.

“Els infants són el futur de la nostra societat, bé preuat del que hem de tenir cura, i el consum d’alcohol pot tenir conseqüències per la seva salut en dos temps. Per un costat, conseqüències immediates, a vegades greus, pels efectes directes de l’alcohol sobre el seu organisme. Però també té efectes perjudicials a llarg termini. L’alcohol afecta el menut durant una etapa en que el seu cervell està en ple desenvolupament, interferint a que aconsegueixi la seva plenitud física, psíquica i mental” (Beatriz Azkunaga, metgessa adjunta del Servei D’urgències de Pediatria de L’hospital Universitari de Cruces, Bizkaia).

La societat veu amb bons ulls el consum moderat d’alcohol. Està socialment acceptat: Celebracions familiars, inauguracions, dinars d’empresa…L’alcohol hi és present en les diverses formes de presentar-se. ¿Amb quina autoritat moral una societat addicta a l’alcohol pot aconsellar a un infant que s’emmiralla en els seus pares?  Algú ha dit: “Verament l’alcoholisme no comença amb una copa, però sí que comença amb una copa beguda sense donar-li impotància”.

Els pares, a més de ser un referent pel que fa el consum d’alcohol ho han de ser també en l’aspecte espiritual, doncs, si l’espiritualitat els fills no és sana, amb més o menys intensitat es manifesten els desequilibris mentals dels qui ens parla el Dr. Willet. 

La vertadera espiritualitat no consisteix en la pràctica religiosa, encara que aquesta sigui sincera per no haver estat imposada. La religió no fa de de l’ésser  una persona nova. Pot suavitzar les passions de l’ànima, però no les elimina. Els fills no viuen en un ambient estèril. Encara que sovint es negui, són pecadors i l’atmosfera en que es mouen està contaminada pel pecat. Si només se’ls ensenya a practicar una religió, per més arrelada que sigui socialment, com s’ho faran per no deixar-se influir  pel que es respira entres els seus companys? L’educació que els pares han d’impartir als seus fills ha de ser molt més profunda que la pràctica rutinària d’una religió. La instrucció que han de rebre a d’afectar les seves ànimes. Heus aquí dues preguntes clau: ¿Són els pares un model d’espiritualitat pels seus fills? ¿Estan capacitats per instruir-los en l’autèntica espiritualitat?

La paraula espiritual s’aplica a molts camps de la cultura. L’espiritualitat a que em refereixo és la que és fruit de l’Esperit Sant que Déu el Pare de nostre Senyor Jesucrist atorga a qui creu en Jesús com el seu Salvador. Els pares que posseeixen aquesta espiritualitat estan en condicions d’encaminar els seus fills pels camins del Senyor. Si aquests creuen en Jesús, a més de la salvació eterna, reben la presència de l’Esperit Sant, guia i poder necessari per no deixar-se arrossegar  cap a les concentracions on el botellot és l’imant que atreu.

En Jesús, l’infant, l’adolescent, l’adult, hi troben sentit a la seva vida, ja no necessiten l’alcohol per amagar les seves preocupacions.

Octavi Pereña i Cortina