El 60% dels municipis de Lleida i el Pirineu han perdut població en els darrers 5 anys

Presentació del llibre ‘Les ruralitats. Els micropobles de Lleida’

El 60% dels municipis de Lleida i el Pirineu han perdut població en els darrers 5 anys

Ho ha dit el vicepresident primer de la Diputació, Jordi Latorre, durant la presentació del llibre ‘Les ruralitats. Els micropobles de Lleida’, a la Sala Polivalent de la Diputació i ha recordat que en aquesta legislatura la Diputació ha invertit 10M € en ajuts als ajuntaments en favor del repoblament

L’edició d’aquesta publicació ha anat a càrrec de la Càtedra d’Estudis Socioeconòmics i Despoblament del Territori Rural de Lleida, de la UdL, encapçalada pel seu director, el doctor Jordi Garreta

El vicepresident primer de la Diputació, Jordi Latorre, i el director de la Càtedra d’Estudis Socioeconòmics i Despoblament del Territori Rural de Lleida, de la UdL, el doctor Jordi Garreta, han presentat aquest divendres, a la sala polivalent, el llibre ‘Les ruralitats. Els micropobles de Lleida’, una publicació que pretén ser una primera aproximació a les ruralitats de les comarques de Lleida mitjançant una diagnosi a nivell múltiple, emmarcada en un retrat dels discursos i les polítiques a escala internacional (especialment de la Unió Europea) i estatal.

A més de Latorre i Garreta –que ha exposat la part relativa a geografia i demografia–, han intervingut els professors universitaris que han participat en les elaboracions sectorials d’informes, com Sergio Andrés, en l’àmbit de la situació i polítiques a Espanya; Xavier Pelegrí, des del punt de vista de serveis socials, i Núria Llevot, parlant de l’escola rural.

En la seva intervenció, Jordi Latorre ha agraït la feina feta des de la Càtedra i ha destacat, amb dades extretes dels mapes de dades socioeconòmiques que ja es publiquen a la web de la Càtedra i que són molt demostratives de la realitat, que “el 60% dels municipis de Lleida i el Pirineu han perdut població els darrers 5 anys, en concret, 129. El 0,008% de la població catalana viu a un 17% del territori (que són comarques de Lleida i el Pirineu), i el 53% dels municipis lleidatans tenen menys de 500 habitants.

Per tot això, ha recordat que “la Catalunya buidada, que lentament s’està morint, té nom, té cara i té localització de les comarques de Lleida i el Pirineu”, i que “cal canviar la cultura urbanística per planificar i gestionar en les condicions de poblament dels micropobles de Lleida”.

Latorre ha recordat que l’Àrea de Cooperació Municipal ja ha invertit 10 M€ en aquesta legislatura en ajuts específics als ajuntaments en favor del repoblament. “Si ho comparem amb els 23M€ que destina el govern espanyol per a tot l’Estat, crec que podem afirmar que estem fent un gran esforç”.

Finalment, ha anunciat que en les properes setmanes es resoldrà la convocatòria específica en favor del repoblament dels nostres municipis. Es destinen 7 M€ per a aquests primers ajuts.

Jordi Garreta ha explicat, per la seva banda, que aquesta publicació és l’expressió escrita de la raó de ser de la Càtedra, que no és una altra que “potenciar l’estudi de la situació socioeconòmica i cultural del territori rural de Lleida; analitzar els factors influents en el despoblament i detectar factors potenciadors del repoblament rural; difondre els resultats de la recerca i proposar accions, i sensibilitzar sobre la importància del territori rural (i de la població que hi resideix) en l’àmbit històric, de present i de futur”.

En la part en què s’exposa l’argumentari en polítiques i accions contra la despoblació, s’han basat en el repte demogràfic, amb un especial interès en el dèficit de serveis públics, en la incentivació d’activitats econòmiques i productives, a generar avantatges de caràcter divers, i la fiscalitat.

Així, en el llibre s’afirma que el lloc de residència no pot ser mai un element de desigualtat en l’accés als serveis públics ni en les possibilitats de desenvolupament de projectes de vida, i que perquè els municipis i zones amb despoblació tinguin més oportunitats, han de tenir-les les zones en les quals s’integren (comarques, províncies, regions).

Des del punt de vista poblacional, es menciona que els micropobles no poden agrupar-se sota un mateix qualificatiu, amb un tipus de dades que els unifiquen en una categoria, ja que pot acabar amagant que els pobles petits tenen una realitat molt complexa i que, de vegades, en l’únic que s’assemblen és en el fet que no arriben als cinc-cents habitants.

També s’hi fa referència a les conseqüències de la pèrdua de poder en la representació política dels pobles petits pel que suposa de relació amb les administracions superiors i els interessos externs al territori. En aquest sentit, s’hi afirma que la capacitat de gestió del seu territori, la possibilitat de defensar-se contra imposicions que es pensen i planifiquen des d’entorns molt allunyats de la seva realitat, és molt petita.

En aquest sentit, infraestructures que han transformat el territori, com la construcció d’embassaments, centrals elèctriques, carreteres i, més recentment, la creació de línies d’alta tensió o de parcs eòlics, han tingut efectes no sempre positius en unes comunitats que, pel fet de tenir pocs habitants, no representaven cap impediment seriós. Els problemes per tenir empleats públics, les dificultats de finançament i la manca d’inversions urbanístiques són altres elements que hi sumen en contra.

Des del punt de vista dels municipis amb poca població, i que queden al marge dels processos de modernització, l’envelliment de la població és significatiu. S’hi afirma que l’arribada d’immigrants tampoc garanteix la continuïtat d’un projecte si no hi ha una estructura econòmica sòlida que permeti l’assentament.

D‘altra banda, s’hi constata la manca de personal tècnic dels serveis socials, i la discriminació negativa que comporta viure en les poblacions rurals més petites. Un exemple són equipaments com centres de dia o centres residencials que estan ubicats a les capitals de comarca. Destaca la poca presència de la iniciativa pública –només un 37,5% del total de centres de dia i el 37,87% de les places ofertes– del total del territori.

Per a les persones grans, encara hi ha un servei que seria molt idoni per implantar-lo en aquest tipus de territori, però segons la web de la Generalitat, “està pendent de desplegament”. Es tracta del servei d’atenció integral a les persones grans en l’àmbit rural que, tot i que apareix a l’actual Cartera de Serveis Socials, només hi ha constància del que es va crear a la Granadella, a la comarca de les Garrigues, que dona atenció a la gent gran dels pobles de l’àrea d’influència. El transport adaptat, la valoració de la dependència, les persones amb discapacitats i la problemàtica social són altres serveis que tampoc estan desenvolupats.

Finalment, s’hi analitza la despoblació des de la vessant de les escoles rurals. Així, s’hi explica que la bona feina de les escoles rurals és un factor d’atracció de famílies que volen oferir una educació de qualitat, alhora que l’escola representa la vida i la continuïtat d’un poble.

En total, hi han participat 18 professors. Mari Hernández Trejo ho ha fet parlant del despoblament rural a Europa; Sergio Andrés Cabello i Jordi Garreta Bochaca, de polítiques i accions contra la despoblació en el marc de l’Estat espanyol; Jordi Domingo i Joan Ganau, en espai i població; Joan Carol, Carles Guerrero i Josep Maria Llop, en urbanisme i ruralitat a les Terres de Lleida; Pere Enciso, Mercè Sala i Teresa Torres, en dinàmica ocupacional dels territoris rurals a les Terres de Lleida; Xavier Pelegrí, en la situació dels serveis socials al territori rural de Lleida; Juan Agustín González i Xavier Miranda, dels determinants de la salut a Lleida, i Olga Bernad, Núria Llevot, M. Paz López i Roger Marín, en escoles rurals.

El llibre es pot consultar i descarregar al repositori obert de la UdL: https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/72793.

La Diputació també en farà la impressió d’una certa quantitat d’exemplars.

Ja s’està preparant un segon volum, en què s’analitzaran poblacions de fins a menys de 2.000 habitants.

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.