DESERT METAFÒRIC

OPINIÓ. OCTAVI PEREÑA I CORTINA

Joan Planella, arquebisbe de Tarragona comença així el seu escrit El mòbil i el desert amb aquest paràgraf: “Vaig escoltar en certa ocasió per boca d’un professor d’Esade, que la recerca d’informació abans de l’era digital, s’assemblava a un beduí del desert, perquè costava molt de trobar i els mitjans eren escassos, ara, en canvi, s’assembla més a una jungla perquè, de tanta que n’hi ha, és difícil quina s’ha d’escollir”. El mundanal soroll, metafòricament la jungla, és una situació que ens incapacita per trobar-nos. Incapaços de separar el blat de la palla i així poder-nos quedar amb la informació verament important. Metafòricament hem de sortir de la jungla per endinsar-nos en el desert que ens allunya del mundanal soroll, on hi trobarem el silenci, l’aïllament necessari per poder trobar la informació vertaderament essencial.

Les lianes enfiladisses que abunden en la jungla entorpeixen caminar. Hem de sortir de la jungla metafòrica en que s’ha convertit la societat. ¿Per què? James Willians que va ser enginyer de Google ens diu perquè és necessari: “Perquè la digitalització compulsiva de les nostres opinions empobreixen el debat públic i el nostre cervell. Jutgi el que es publicava abans de Twitter i el que es publica avui…El que llegim i escrivim a cop de tuiits instantanis avui té menys sentit que el que llegíem i escrivíem i reflexionàvem antigament sobre paper amb més temps”. Dirigint-se al seu entrevistador, Williams li diu: “¿Negarà l’evidència?

L’ex enginyer de Google li diu al periodista que el ritme frenètic en el que estem immersos degrada el cervell. El periodista, sembla ser que  no s’ho creu, i li diu: “I si resulta que agilitza la nostra ment? L’enginyer li respon: “Per fer qualsevol cosa que valgui la pena a la teva vida cal fer-hi atenció i la digitalització –pantalles ubiqües a totes hores- ens la roba. No deixa temps pe pensar”.

“Per fer qualsevol cosa que valgui la pena a la teva vida cal fer-hi atenció”. El vertigen que imposa la manera de viure d’avui no deixa temps per fer-ho. L’estil de vida modern ens imposa un ritme apressat que ens fa treure un pam de llengua. El take away que s’anuncia en la majoria de bars i cafeteries resumeix el ritme vertiginós que domina. Urgeix anar al desert metafòric per deixar enrere la també metafòrica jungla que ens porta enlloc.

En situacions puntuals que ens fan sentir incòmodes ens preguntem: Qui sóc? D’on vinc? A on vaig? A aquestes preguntes que tenen que veure amb la nostra essència com a persones no donen resposta satisfactòria els cops de tuits. Hem de desconnectar qualsevol estri tecnològic de la comunicació i convertir el lloc on hom s’hi troba en un desert metafòric on l’únic so que se sent és el bategar del cor.

Ja fa més de dos mil anys que es va posar de manifest la importància d’abandonar la jungla metafòrica per endinsar-se en el desert de la mateixa categoria. Jesús va ensenyar com relacionar-se amb el Pare celestial. ¿I ha quelcom més important que saber com relacionar-se amb el Creador el Pare de nostre Senyor Jesucrist nostre Salvador?

Els religiosos que  estan immersos en la jungla i s’hi troben a gust enmig del soroll ensordidor que provoca el mundanal soroll ho fan de la manera desordenada que denuncia Jesús: I quan preguis, no siguis com els hipòcrites, perquè els agrada pregar drets a les sinagogues i a les cantonades de les places  per fer-se veure dels homes. En veritat us dic: ja tenen la seva recompensa” (Mateu 6. 5). La manera de pregar farisaica que denuncia Jesús descobreix que el pregador es troba immers en l’espessor de la jungla metafòrica. Ensordit pel soroll mundial que provoquen els aplaudiments i les lloances dels qui contemplen tan pietosa  escenificació. En lloc d’escoltar el xiulet suau de la veu de Déu que parla a l’orella, escolta el clam hipòcrita de la multitud  que lloa la seva pietat fictícia.

Els qui verament desitgen abandonar la jungla metafòrica per endinsar-se en el silenci del  desert per buscar el Pare celestial de la manera que ensenya Jesús: “Tu, en canvi, quan preguis, entra dins la teva cambra  i tancada la porta prega al teu Pare que és en el secret. I el teu Pare que mira en el secret, et recompensarà en públic” (v.6). Déu que és omnipresent  s’introdueix en la cambra on es troba el pregant en la Persona de Jesús que li xiuxiueja a l’orella: “Qui ve a mi no el trauré pas” (Joan 6: 37). 

Qui busca Jesús en el silencia del desert en que ha convertit la seva cambra sempre té recompensa: surt per la porta amb el cor sobreeixint goig.

Octavi Pereña i Cortina

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.