A Núria de Gispert se la tenia en bon concepte fins que el “bon concepte” es va embrutar al relacionar polítics de l’oposició amb porcs. Quanta raó té l’autor de Eclesiastès quan escriu: “Les mosques mortes fan que l’oli del perfumista faci pudor i es corrompi: així una mica de niciesa compta més que la saviesa i l’honor”! (Eclesiastès 10: 1). Quantes nicieses no converteixen el nostre caràcter en un femer!
La pífia de Núria de Gispert ens porta a l’entrenador de bàsquet John Wooden que deia als seus jugadors que el caràcter era més important que la reputació: “La teva reputació és el que els altres veuen en tu, però el teu caràcter és el que realment ets. Només tu coneixes el teu caràcter. Pots enganyar els altres però no et pots enganyar a tu mateix”. La filosofia de l’entrenador Wooden és molt semblant a la cristiana que abans s’interessa pel caràcter que per la reputació. Qui s’interessa per la salut de l’ànima s’humanitza. Qui només s’interessa per la reputació pot acabar convertint-se en un brètol. Hi ha moltes filosofies que intentant influir en l’ànima per millorar-la, moren en l’intent. Només hi ha una Persona que realment pugui fer-ho. Renovar-la i donar-li nous sentiments que la dignifiquin: Jesús. Jesús amb la col·laboració de l’Esperit Sant porta l’ànima des de la barroeria al decòrum. La manca de decòrum interior porta a la matusseria externa que tant protagonisme assoleix en les campanyes electorals en les que tot s’hi val per tal d’enfonsar l’opositor polític.
El periodista Màrius Carol en L’excel·lència en la política, cita l’Ainhoa que en una carta al director de La Vanguardia diu que si s’exigeix massa poc a la classe política per l’escassa formació de molts dels representants públics. S’hauria d’exigir titulació acadèmica i excel·lència demostrada per exercir càrrecs en les administracions. El problema no rau en si es tenen o no títols acadèmics, sinó en si l’ànima dels polítics és decorosa o no. Aquest és el problema real de la política: que els que s’hi dediquen no tenen cura de l’ànima i en deixar-la abandonada a la seva condició de no redimida per la sang de Jesús estan en condicions d’arribar a fer les més impensables barbaritats. El llenguatge groller que se sent sovint entre les persones i de manera destacada en els polítics és la conseqüència de no haver estat redimida del pecat. Qui no és redimit per Jesús “és del seu pare el diable, i vol fer els desitjos del seu pare del diable, ell (el diable) era homicida des del principi, i no es v a mantenir en la veritat perquè en ell no hi ha veritat. Quan parla mentida parla del que li és propi, perquè és mentider i pare de la mentida” (Joan 8:44).
En aquest temps que la veritat h desaparegut dels llavis de la ciutadania en general i dels polítics en concret, quant necessari és que els homes deixin de ser fills del diable!
Citant novament Màrius Carol, en La indigestió de les paraules es refereix a la berganteria del llenguatge polític amb aquestes paraules: “L’insult no és mai una estratègia política, ni tan sols una eina parlamentària precisa. L’insult resulta una resposta negativa poc elaborada i responsable, que implica violència sobre els altres. L’insult busca degradar i desprestigiar el contrari, però en el fons respon a la falta de recursos per a contraposar els arguments propis en front dels aliens. De vegades es pot insultar amb la mentida, amb la qual cosa s’aprofundeix la berganteria”. El periodista descriu els efectes però no analitza la causa dels insults i la mentida que amb tanta facilitat surten disparats de la boca com si fossin dards enverinats.
El nostre temps es caracteritza pel materialisme. No em refereixo a l’amor als diners i a les coses materials. Sinó en el sentit de que més enllà de la matèria no hi ha res. Es vulgui reconèixer o no és que a l’ésser humà encara li queda una mica de la imatge i semblança de Déu amb que va ser creat, encara que distorsionada. Aquesta minsa presència encara que defectuosa de la imatge inicial el diferencia de la resta de les espècies animals. Aquestes no tenen raó. Els humans raonem, però ho fem malament. És per això que els nostres actes per més ben pensats que creiem que són no ens poden fer sortir del fangar en el que ens hem posat.
El text bíblic citat prèviament parla de l’existència del diable, anomenat pare de la mentira, que dels seus llavis només surten mentides. Sí, el món espiritual existeix. El diable no és un mite creat per donar feina als exorcistes. L’era de la post veritat en que ens endinsem dóna fe que el pare de la mentida existeix. Som els seus esclaus. Com és molt més fort que nosaltres per nosaltres mateixos no ens podem desfer d’ell. Només la Veritat que és Jesús pot trencar la cadena que ens manté units a ell i obrir la porta que ens porta a l’autèntica llibertat. Encara que la majoria no la vulgui, què bella és la llibertat que dona Jesús!
Octavi Pereña i Cortina
Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.