CRÒNICA FESTIVAL CANNES 2022 5: Christian Mungiu porta els mals d’Europa a Canes

OPINIÓ: Joan Millaret i Valls | @joanmillaret / AMIC -


Peu de foto: “Triangle of Sadness” de Ruben Östlund

La Selecció Oficial ha comptat amb la participació d’un dels cineastes europeus units indissolublement a la història recent de Canes, Christian Mungiu, el cineasta romanès guardonat aquí com a millor director el 2016 per “Los exámenes”; millor guió per “Más allá de las montañas” (2012) o guanyador de la Palma d’Or per la seva segona pel·lícula “4 meses, 3 semanas, 2 días” l’any 2007. En la seva sisena estada a competició amb l’actual “R.M.N.”, Mungiu explica la història d’un immigrant romanès, Matthias (Marin Grigori), que fuig d’Alemanya després de provocar un incident a l’escorxador on treballa. Després d’escapar del país arriba a casa seva, a Transilvània, enmig de les festes nadalenques, i es retroba amb la dona, amb qui no s’estimen, el fill, terriblement espantat per unes visions en el bosc de camí a l’escola, i el seu pare, Otto, molt malalt. Al seu poble es relacionarà amb una antiga nòvia, Csilla (Judith State), ara directora d’una panificadora que necessita mà d’obra. Matthias, esquerp, de maneres agressives li costa trobar el seu lloc i va ben desorientat i perdut.

Un conflicte general trasbalsarà la petita comunitat, l’arribada de tres immigrants de Sri Lanka per treballar a la panificadora local desvetlla una descontrolada onada de rebuig i de racisme. De fet, ja ens trobem en una petita comunitat de base precària, una comunitat multiètnica conformada per hongaresos, alemanys, romanesos o gitanos. Mungiu, que ha dit inspirar-se en fets ocorreguts al seu país, afronta temes que sacsegen la convivència romanesa, al·ludit clarament amb l’acrònim del títol. Així tenim un moment crucial, privilegiat, una assemblea multitudinària local, filmada en un pla fix que dura molts minuts, una mostra perfecta de les intencions, però també de la potent i elaborada realització de Mungiu. Però Mungiu obre l’arc i acaba parlant, de retruc, d’Europa, a través del fenomen latent de la immigració o el racisme i el feixisme. Un film carregat d’amenaces reals però també al·legòriques, com el perill ocult, difús i imprecís, de l’entorn muntanyenc, cas dels ossos salvatges. Un film sobre els temors que recorren Europa.

Ruben Östlund inverteix els rols de poder

El realitzador suec Ruben Östlund torna a donar la nota a Canes amb una nova descàrrega de mala llet. Östlund, guanyador de la Palma d’Or amb “The Square” (2017) i que va sorprendre a tothom amb “Turist” (2014), seleccionada a ‘Un Certain Regard’, ha competit aquest any amb el film demolidor “Triangle of Sadness”. Un film estructurat amb grans blocs, amb un primer capítol consagrat al món de la moda i centrat en la relació entre Carl (Harris Dickinson) i Yaya (Charlbi Dean Kriek), també influencer, història de parella dominada per la relació de poder, els malentesos i els prejudicis. Un primer tram on descobrirem l’enigmàtica procedència del títol del fil, terme de l’àmbit de la moda que fa referència a una part del front. El segon tram se centra en un creuer per a rics, on viatja també la parella del primer tram, vaixell dirigit pel comandant Thomas (Woody Harrelson), borratxo i marxista, i un passatge format per, sobretot, oligarques russos.

Una tempesta posarà en risc la vida dels milionaris ociosos i dels treballadors i marineria. Aquest episodi, nucli del relat, ens deixarà una antologia del gamberrisme i el sarcasme més sagnant i repulsiu. És el dia el sopar de gala amb el capità del vaixell, una jornada especial, però el menjar i la marejada general per la mala mar acabarà amb tothom vomitant i, uns pocs, borratxos perduts. Una sàtira ferotge del món de l’opulència i el luxe, i, per extensió, del nostre sistema capitalista i del capitalisme d’estat rus. Aquí trobem un dels moments més inspirats, un debat portat al ridícul i la riota entre el discurs marxista del capità i el discurs capitalista de l’empresari rus. Luna llarga seqüència farcida d’humor corrosiu i gags hilarants, tot i que estira un xic els gags més destructius, perdent el nord per moments. El vaixell no s’enfonsarà per la tempesta, finalment, sinó per l’atac d’uns pirates del mar. I el tercer bloc reunirà a uns pocs nàufrags en una illa perduda, on el protagonisme és la lluita per la subsistència i, sobretot, per l’aliment. Moment propici pel cineasta suec per jugar amb l’alteració de l’ordre establert i la inversió dels rols a través d’una empleada de la neteja del creuer que passarà a ser la comandant de la situació mentre instaura, també, un matriarcat, escollint el jove model per passar les nits i com. Östlund dispara amb canonades i tot que encerta força dianes també es perd molta pólvora en l’escomesa.

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.