CONFESSAR-SE, ¿AMB QUI?

Escrit per Octavi Pereña i Cortina

Una vinyeta d’El Roto conté un capellà assegut al confessionari acompanyat d’aquesta frase: “El problema del Vaticà és que els seus jerarques es confessen entre ells”. El tema de la confessió auricular entre un capella i un penitent ha marcat una de les grans diferències existents entre el catolicisme i el protestantisme. Aquest ensenya que el perdó dels pecats és una gràcia que Déu atorga directament a aquell qui creu en Jesús i els confessa.

L’Església catòlica volent contrarestar la influència creixent del protestantisme, “El Concili de Trento es va pronunciar contra els reformadors declarant que Crist va comunicar als apòstols i els seus legítims successors la potestat de perdonar i retenir els pecats, a fi que es reconciliessin amb Déu els fidels que caiguessin en pecat després del baptisme. Aquest poder de personar pecats  no abraça solament el de predicar l’Evangeli del perdó dels pecats, com era la interpretació que donaven els reformadors, sinó a demés la potestat de perdonar realment els pecats” (Dz894.913).

Referent a la confessió auricular Lluís Martínez Sistach, ex arquebisbe de Barcelona, va escriure: “Què ho fa que sempre, i avui més, ens costa tant d’acostar-nos al sagrament de la penitència per aconseguir la gràcia de Déu i reconciliar-nos amb Ell? Es veu que els fidels catòlics es confessen poc. El papa Francesc per intentar canviar la tendència escriu: “Déu sempre ens perdona, Déu no es cansa de perdonar i nosaltres no hem de cansar-nos d’anar a demanar perdó. El perdó de Déu se’ns dóna a l’Església, se’ns dóna a través d’un germà nostre, el sacerdot, que és un home que, com nosaltres, també té necessitat de misericòrdia. Per això els sacerdots han de confessar-se, i també els bisbes: tots són pecadors…Fins i tot el papa es confessa cada quinze dies, perquè també el papa és un pecador. El confessor escolta el que jo li dic, m’aconsella i em perdona, perquè tots tenim necessitat d’aquest perdó”

Un cas entre molts: “I heus aquí, li van portar un paralític estirat en una llitera. I Jesús veient la fe d’ells, va dir al paralític: Tingues confiança, fill, ert són perdonats els teus pecats” (Mateu 9:2). “D’Ell (Jesús) donen testimoni tots els profetes, que tot el qui creu en Ell rep la remissió dels pecats pel seu Nom” (Fets 10: 43).

És necessari que comentem les paraules d’El Roto: “El problema del Vaticà és que els seus jerarques es confessen entre ells”. Potser el vinyeter vol dir que els jerarques catòlics es tapen mútuament els draps bruts. Jo hi trobo en aquestes paraules un sentit teològic. El confessionari és un lloc de perdó fàcil. Amb la penitència d’un Parenostre i tres avemaries es perdona el pecat. Aquesta penitència és molt lleugera. Amb aquest preu, tornem-hi que no ha estat res! Per això la corrupció que impera en els àmbits vaticans i en totes les capes socials, començant per la més alta magistratura de l’Estat i acabant per la del ciutadà més insignificant, no s’acaba la corrupció, tot el contrari cada dia que passa la bola es fa més grossa. Però hi ha graus de culpabilitat. Qui es confessa cada quinze dies i cada quinze dies rep l’absolució sacerdotal a l’hora del judici diví se’l considerarà més culpable que el qui es manifesta clarament ateu. A qui rep més se li demanarà més a l’hora de passar comptes amb Déu. Qui rep el perdó fàcil del confessionari no sent tristor  pel pecat i no és conscient de la gravetat de la seva transgressió. Malgrat l’acte de contrició que se li demana el penitent no és conscient de la gravetat del seu pectat. Estima molt poc el Déu misericordiós.

L’evangeli fa esment d’una “dona que era pecadora”. Totes les persones són pecadores. De just no n’hi ha ni un. Aquesta, en concret, era socialment coneguda com una dona pecadora. ¿Potser era una prostituta? Socialment era menyspreada i rebutjada. Jesús havia estat invitat a dinar a casa d’un fariseu, d’un que es creia ser un estricte  complidor de la Llei de Déu. Quan l’amfitrió es va adonar que la dona pecadora portava un flascó d’alabastre amb perfum i que posada al darrere vora els peus de Jesús “i plorant va començar a mullar-li els peus amb les llàgrimes, i els eixugava amb els cabells del seu cap, i li besava els peus i els ungia amb el perfum”, dintre seu es deia “Aquest (Jesús), si fos un profeta, sabria qui i quina mena de dona és aquesta que l’està tocant, que és pecadora”. La flor i nata de la religiositat jueva la condemnava a l’ostracisme com si fos una leprosa. La resposta de Jesús als prejudicis del fariseu va ser: “Per això et dic: li han estat perdonats els seus molts pecats, perquè ha estimat molt, però al qui se li perdona poc, estima poc. I a ella li va dir: “Et són perdonats els pecats”. El comensals van començar a dir-se interiorment: “Qui és aquest que fins perdona pecats?”

En certa ocasió que li van portar a Jesús un paralític, posant-se en dubte el seu poder de perdonar pecats va dir als incrèduls: “Doncs, a fi que sapigueu que el Fill de l’Home té potestat a la terra de perdonar pecats, diu al paralític: Alça’t, pren la teva llitera, i ves-te’n a casa teva” (Mateu 9: 2-6). Dirigint-se a la dona a qui li havia perdonat els seus molts pecats, li diu. “La teva fe t’ha salvat, vés-te’n en pau” (Lluc 7:36-50). La pau de l’ànima és el resultat de l’absolució de Jesús que és l’únic que té poder de perdonar els pecats.

Octavi Pereña i Cortina

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.