CIUTATS INTEL·LIGENTS

Sobre les taules dels despatxos dels departaments tècnics  dels ajuntaments de les grans ciutats s’amunteguen projectes per construir les “Smart Cities”, Ciutats intel·ligents que confiant en les noves tecnologies diuen que humanitzaran les grans ciutats.

Barcelona, durant el mes de novembre del 2018 ha acollit una nova edició de la Cimera Internacional de Metròpolis Intel·ligents. Uns eslògans que s’han repetit durant la Cimera: “Solucions “Smart” per a més ciutats més habitables”. “Una necessitat del segle XXI: Crear comunitat”. “Les grans ciutats aposten incorporar solucions tecnològiques que facilitin el dia a dia i fomentin la participació i l’intercanvi entre els ciutadans”. ¿S’assoliran aquestes aspiracions?

Per a dissenyar les ciutats intel·ligents cal situar sensors en diversos indrets. La informació que envien es recull en un centre de control des d’on es dóna resposta intel·ligent coordinada segons les necessites del moment.

Des del punt de vista social una bona aplicació de les noves tecnologies podrà fer que les ciutats siguin més còmodes. La varietat d’electrodomèstics ha fet més còmodes les llars. ¿Ha aconseguit que les famílies siguin més felices? Quanta violència no es trama en les llars! Relacions conjugals molt dolentes. Abisme generacional. Fills patint assetjament inclús trobant-se al llit gràcies a  les noves tecnologies. I molt més inconvenients que els electrodomèstics no aconsegueixen portar felicitat a les llars. La comoditat que indiscutiblement proporcionen els electrodomèstics no impedeix que el malestar més o menys greu existeixi entre els membres de les famílies.

La lenta introducció de les noves tecnologies en les ciutats farà possible que sigui més fàcil desplaçar-se. ¿Les farà més habitables? La incivilitat ciutadana es manifesta de diverses maneres: cagarades de gos que dificulten transitar. Pintades a les parets dels edificis… Vandalisme que malmet mobiliari públic. Estirades de bosses que posen en perill la integritat física principalment de persones d’edat avançada. Conducció imprudent que no respecta semàfors ni passos de vianants. No ens hem d’oblidar les bicicletes i els patinets elèctrics que envaeixen les voreres.  Donada la condició humana la incivilitat diversa no desapareixerà.

Malgrat tot, benvingut sigui el progrés tecnològic que fa la vida més còmoda. Prioritzant el benestar físic ens oblidem que l’ésser humà s’ha convertit en un depredador de la pròpia espècie. S’ha transformat en un ésser insaciable que no li preocupa gens ni mica la salut del planeta Terra. Per a satisfer el seu ego es converteix en cabdill del malbaratament. Abans l’ésser humà s’ha d’humanitzar si és que de veritat vol que les seves llars i ciutats es converteixin en llocs habitables on es respiri benestar i felicitat. Els tècnics que treballen per a fer més intel·ligents les ciutats  mesurant els nivells d comoditat, ¿s’han preguntat perquè l’home es comporta de la maner com ho habitualment posant en perill la bona convivència? És urgent donar resposta a aquesta pregunta.

A pesar que el fet va ocórrer fa sis o set mil anys, les conseqüències perduren. Adam com a representació de tota la humanitat va pecar i el resultat va ser que Déu per causa d’ell va maleir la terra en aquests termes: “Perquè has escoltat la veu de la teva dona i has menjat de l’arbre, del qual t’havia manat, dient: No en mengis, la terra serà maleïda per causa teva, amb dolor en menjaràs tots els dies de la teva vi da, et produirà espines i cards, i menjaràs les plantes del camp. Amb el suor del teu front menjaràs el pa, fins que tornis al terra, perquè d’ella has estat tret, perquè ets pols, i a la pols tornaràs” (Gènesi 3: 17-19). Aquest breu text descriu tot el que passa i seguirà passant fins que no s’instaurin “els cels nous i la terra nova” (Apocalipsi 21: 1) que succeirà a la vinguda gloriosa de Jesús a la fi del temps, el dia de la resurrecció.

Mentre no arribi quest dia, la lluita per l’existència serà molt difícil. Per més que l’home s’afanyi, les espines i els cards seguiran creixent ufanosos i la suor de la cara seguirà fent enutjosa tota l’activitat humana. El Roto, en una de les seves vinyetes mostra un home ajupit cap el terra amb una aixada en la mà conreant el camp. La il·lustració va acompanyada d’aquest text: “Herbicides, insecticides, pesticides, nitrats, plàstics, transgènics…Treballo en un camp de mines”. El Roto descriu la conseqüència de la maledicció sense aportar solució. Tampoc l’ofereix l’Evangeli a curt termini. Però l’Evangeli porta esperança als qui creuen en Jesús prometent-los vida eterna i que en la ciutat celestial on hi viuran eternament “no hi haurà més maledicció” (Apocalipsi 22:3). Quan la promesa s’hagi complert el cel nou i la terra nova serà l’escenari on Déu ”eixugarà tota llàgrima dels seus ulls, i la mort ja no existirà. I tampoc no hi haurà dol, ni clam, ni dolor, perquè les primeres coses han  passat” (v.4). El dret a viure en la Nova Jerusalem és exclusiu dels qui vivint avui en una terra maleïda creuen que Jesús és el Salvador anunciat a l’inici de la Historia (Gènesi 3:15).

Octavi Pereña i Cortina