CARTA AL DIRECTOR. LES LLARGUES VACANÇES DEL 2020

Sr. Director

Aquests dies amb el progressiu desconfinament,  s’observa al passejar pels carrers que hi predomina un estrany ambient festiu  amb  famílies senceres, però per damunt de tot moltes colles de nens i adolescents  formant  grupets amb bicicletes o practicant altres  jocs a les vies publiques com a lloc de trobada,  cosa que és veia des de  temps endarrere i que recorden als que tenim una certa edat, a quan i com gaudíem  els nens i els joves  al estiu durant les vacances escolars, abans de que aquestes s’universalitzen  per a tothom,   quan només una petita minoria es podia permetre el luxe d’estiuejar en una segona residencia fora de la ciutat, i ens passàvem les tardes jugant i voltant pel carrer fins que es feia fosc i tocava  tornar a casa per sopar,  eren dies llargs i feliços, en que la innocència dels pocs anys ens permetia viure aliens a la dura realitat que ens envoltava.

Suposo altrament  que en general es la percepció que es té de la situació en els col·lectius poc afectats per la covid19, el d’unes vacances inesperades i amb una dimensió mai vista i que per tan cal gaudir-les al màxim,  més després d’haver estat sotmesos a la tortura d’estar tancats a casa sense poder fruir  de les amistats durant un període insuportable.

  Malgrat tot aquestes vacances tan llargues  tenen un costat sinistre com les vacances del 36 de la pel·lícula, són gaudir de la vida amb la mort i l ’infermetat rondant a prop, cosa que com a mínim ens tindria que fer a tots més prudents i temorosos  tanmateix però,  també  es comprensible les ganes  de fruir-les al màxim per  recuperar-se d’ un temps perdut i angoixant.

Evidentment  en general no són conscients  molts adults i lògicament ells  que encara comencen a gaudir de la vida, que el món que han viscut les generacions dels seus avis i inclús dels seus pares  se esta acabant a corre cuita,  ja que  la pandèmia que estem patint va acompanyada d’ unes conseqüències directes de llarg abast  que estan provocant un terrabastall  en l’orde polític, econòmic, social i fins hi tot psicològic de la humanitat i que acabarà de capgirar  el món tal com l’ havíem conegut  i ja res serà com abans.