“CAL ADAPTAR LA CANDIDATURA DE LA SEU VELLA ALS NOUS CRITERIS DE LA UNESCO”

Advoquen per una gestió més sostenible del conjunt monumental

Els participants en taula de debat sobre “El Turó de la Seu Vella” consideren que cal més implicació de les Administracions i de la societat civil en el projecte

Les noves exigències i elements a potenciar per tirar endavant la candidatura a Patrimoni de la Humanitat, les singularitats del conjunt, les problemàtiques derivades de la falta de seguretat i vigilància o els riscos hidrològics han estat alguns dels temes tractats en el debat “El Turó de la Seu Vella en la Visió de l’Agenda 2030”, una iniciativa del Grup Turó Seu Vella 2030 centrada en aspectes diversos relacionats amb la gestió del conjunt monumental.

La trobada celebrada a la Cambra de Comerç de Lleida i centrada en la situació de la candidatura de la UNESCO, les deficiències detectades en el monument i les possibles mesures a aplicar per garantir la seva seguretat, correcta conservació i viabilitat turística, ha aplegat una trentena de representants de les Administracions, associacions cíviques i entitats culturals de la ciutat, així com professionals (historiadors, geòlegs, arquitectes, campaners) relacionats amb els àmbits debatuts. La sessió s’ha fet amb motiu del “Dia Internacional dels Monuments i Llocs” promogut per ICOMOS (Consell Internacional de Monuments i Llocs). 

El president de l’Associació d’Amics de la UNESCO, Pep Tort, ha defensat una major implicació de totes les institucions (Paeria, Generalitat, Diputació, Cambra de Comerç, UdL, Església) en la candidatura de la Seu Vella i ha lamentat que el projecte “s’està portant amb criteris del segle XX, quan ara el que cal és adaptar-se als nous paràmetres de la UNESCO del segle XXI, que no es basen tant en criteris turístics com en conceptes com la credibilitat, conservació, capacitació de tots els agents implicats, comunicació i comunitat. Tort ha alertat que “ara mateix, tècnics d’ICOMOS que coneixen la candidatura del Turó són escèptics respecte a les seves possibilitats d’esdevenir Patrimoni de la Humanitat”.

El president dels Amics de La Seu Vella, Joan Ramon González, ha defensat els valors singulars del Turó de la Seu Vella que poden contribuir a tirar endavant la candidatura de la UNESCO, com són el fet que la Seu Vella sigui la darrera catedral romànica construïda (i que a més va provocar una revifada de les portalades d’estil romànic tardà a Catalunya i a la costa llevantina); el tenir el claustre gòtic més gran del món, que a més disposa d’una galeria oberta a l’exterior i una accés —la Porta dels Apòstols— excepcionals; disposar de l’únic campanar gòtic acabat en un templet octogonal i d’unes campanes (la Silvestre i la Mònica) úniques; acollir un castell que va ser el marc de fets històrics de gran importància, o estar envoltat per una de les fortificacions modernes més grans de Catalunya.

El profesor de la UdL Felip Vilardell ha dit que “és una vergonya per a la ciutat que la Capella dels Montcada, capella familiar de la reina lleidatana Elisenda de Montcada i dels marquesos d’Aitona, panteó dinàstic d’un dels llinatges més importants de Catalunya, estigui encara en l’estat ruïnós en què es troba i convertida en un magatzem de fragments arqueològics”. Vilardell lamenta que “48 anys després de la recuperació de la democràcia i 42 anys després de la recuperació de la Generalitat, actual propietària de la Seu Vella i responsable de la seva conservació i restauració, encara tenim la capella dels Montcada en estat ruïnós, i sembla més el quarto dels mals endreços que no pas el panteó familiar de tota aquesta nissaga”. Considera que, com a pas previ imprescindible per a la seva restauració, caldria retirar les prestatgeries del seu interior i que pugui ser visitable. “Aquesta capella és un lloc idoni per a què l’empresa privada s’impliqui amb la restauració de la Seu Vella, acollint-se a la Llei de Mecenatge”.

Ramon Drudis, enginyer i divulgador científic, considera que caldria posar en valor els capitells del temple de la Seu Vella, que incorporen motius astronòmics molt interessants, com la Roda de l’Atlant, l’Epifania amb un cometa, la figura d’Heracles vinculat a la Via Làctia o l’estrella pentalfa. Es tracta d’“un conjunt escultòric que hauríem de posar a l’abast dels visitants per mitjà de muntatges físics o virtuals, com monitors, on aquests element decoratius es poguessin visionar amb detall”.

L’arquitecte Josep Àngel Corbella i el geòleg consultor Joan Escuer han incidit en la problemàtica hídrica del Turó, on la combinació de l’aigua de la pluja i l’aigua canalitzada, combinada amb l’existència d’aljubs i sitges de diferents èpoques, són origen de fuites que fan malbé moltes parts del monument. Corbella ha explicat que existeixen moltes cisternes i aljubs medievals i posteriors (bassa d’ablucions de l’antiga Mesquita Major, bassa de la Suda, el lavacrum cristià, la cisterna del Palau del Bisbe, etc.) així com desguassos que no estan controlats, o fins i tot que no estan localitzats i que provoquen problemes d’humitat importants. “És urgent fer un estudi d’aigües del Turó, perquè entre altres problemes les muralles s’estan desfent”, ha reblat.

Escuer ha dit que cal investigar i identificar els riscos hidrològics del Turó i incorporar-los al POUM, sigui amb estudis hidrològics o amb estudis geològics integrals. Escuer considera que el risc geològic ve dels desnivells de l’àrea, que poden afectar l’estabilitat de muralles i altres construccions, mentre que el risc hidrogeològic procedeix de l’aigua pluvial i dels dipòsits i conduccions amb filtracions o drenatges obturats.   

Josep Ramon Guiu, advocat expert en Sostenibilitat, ha posat en evidència dels mancances del recinte, com la falta de seguretat i vigilància, especialment entre les 6 de la tarda i la 1 del matí, i reivindica l’assignació d’un vigilant i la reparació de les càmeres de control i fanals que no funcionen. “Actualment, proliferen a la zona botellots, amb grups que embruten contínuament, fan soroll i espanten a veïns i turistes”. També ha demanat que s’instal·lin WC públics, un carregador elèctric per a vehicles a l’aparcament i una canvi en l’enllumenat amb focus més sostenibles, alimentats per plaques solars.

La tinent d’alcalde Jordina Freixanet ha fet un repàs de les diferents actuacions que s’han fet al turó, en els darrers anys, com la restauració del baluard de la Reina i de Louvigny, i ha destacat que es treballa en la renovació del Pla Director i la dotació de 400.000 euros dels fons Next Generation per a la recuperació de la biodiversitat i de l’espai natural del turó. També ha plantejat un canvi en el model actual de consorci per implementar una cogovernaça amb totes les administracions, amb les entitats i representants de la ciutadania de Lleida.

De la seva banda, Joan Baigol, el director del Consorci del Turó de la Seu Vella, ha explicat les actuacions que s’han fet i que és previst fer en aquesta zona.

El president de la Cambra de Comerç de Lleida, Jaume Saltó, ha destacat que la trobada s’ha centrat en les mancances del turó i en les possibles solucions, “amb el doble objectiu de poder optar amb garanties a la candidatura de la UNESCO i mantenir en condicions el monument per tal que no se’ns enfonsi alguna part del mateix”. Saltó ha deixat clar que “una Seu Vella en condicions afavoreix també el sector empresarial del territori, ja que atraurà més turisme i se’n beneficiaran les empreses lleidatanes”.

Jose Crespin, subdelegat del Govern a Lleida, ha recordat que, malgrat que el Turó de la Seu Vella —juntament amb 30 monuments més de l’Estat— ja és inclosa a la Llista Indicativa de Candidatures Espanyoles de la Comissió de Patrimoni Històric, cada cop és més difícil obtenir el segell de Patrimoni de la Humanitat degut als progressius canvis de criteri de la UNESCO. “Per tant, cal actualitzar el projecte de la candidatura afegint altres valors més enllà de la pedra, com són el simbòlic o històric”. Crespin ha afirmat que “aquest projecte no ha de ser voluntarista, ha de ser un projecte de ciutat”. 

Crespín també ha recordat que les Institucions lleidatanes poden optar a uns ajuts del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, publicats avui al BOE, destinats a la restauració d’elements patrimonials amb finalitat turística. Els ajuts, reservats a monuments declarats Bens Culturals d’Interès Nacional, es destinen a inversions d’entre 700.000 i 3.000.000 milions d’euros, amb la possibilitat d’assolir el 100% de la inversió.

Felip Vilardell, vicepresident dels Amics de la Seu Vella, considera que perquè la candidatura del Turó de la Seu Vella assoleixi el segell de la UNESCO cal un compromís conjunt de les Administracions, la societat civil i el sector empresarial lleidatans, a més de desenvolupar un Pla de Gestió i un Pla d’Actuació per al conjunt monumental. En espais a millorar com el cimbori, la Capella dels Montcada o la porta plateresca de Santa Maria l’Antiga, per exemple, es podria optar per solucions de mecenatge empresarial. 

L’ex-alcalde Antoni Siurana ha demanat més implicació de tota la societat, ja que “a hores d’ara, la ciutat encara no sent el Turó de la Seu Vella com una cosa seva”. 

Ramon Pujades, promotor del Grup Turó Seu Vella 2030 i coordinador de la jornada, ha destacat que el treball del col·lectiu s’adreça a assolir el Objectius de Desenvolupament Sostenible aprovats per Nacions Unides de cara al 2030 i que en aquest sentit cal treballar en 3 àmbits del turó: la Seu Vella, l’entorn (muralles i altres construccions) i l’accessibilitat i seguretat, essent aquests dos últims els més problemàtics. Pujades defensa que la direcció del monument “disposi de tots els mitjans adequats per portar a terme una feina amb criteris de bona gestió” i reivindica la figura d’un professional que coordini tots els serveis de manteniment i vigilància del recinte. Sol·licita també que els partits polítics incorporin aquestes reivindicacions al seu programa electoral. 

               El Grup Turó Seu Vella 2030 és un col·lectiu de persones vinculades al Turó de la Seu Vella que ha portat a terme en els darrers anys diferents actes per denunciar les problemàtiques i deficiències que arrossega el manteniment i conservació d’aquest conjunt monumental i per proposar mesures adreçades a millorar la seva gestió.