Cada un de nosaltres és, en realitat, tres; el que un creu que és, el que els altres creuen que ets, i el que de debò ets». (Miguel de Unamuno).

Cada un de nosaltres és, en realitat, tres; el que un creu que és, el que els altres creuen que ets,

i el que de debò ets». (Miguel de Unamuno).

Aquesta frase de Miguel de Unamuno parla de la identitat i de com mai no som una sola “versió” de nosaltres mateixos. Vol dir que existeixen tres maneres diferents d’entendre qui és una persona:

“El que un creu que és”
És la imatge que tenim de nosaltres mateixos: com ens percebem, què pensem del nostre caràcter, de les nostres virtuts i defectes.

“El que els altres creuen que ets”
És la imatge social: com ens veuen els altres. Aquesta percepció pot ser molt diferent de la nostra perquè cadascú interpreta el que veu segons la seva experiència, prejudicis o relació amb nosaltres.

“El que de debò ets”
Seria la nostra essència real, allò que som més enllà de les aparences i opinions. Unamuno suggereix que aquesta “veritat” és difícil de conèixer completament, fins i tot per nosaltres mateixos.

En el fons, la frase reflexiona sobre: la complexitat de la identitat humana, la diferència entre aparença i realitat,i el fet que mai no ens coneixem del tot.

Miguel de Unamuno i Jugo (Bilbao, 29 de setembre de 1864-Salamanca, 31 de desembre de 1936) va ser un escriptor i filòsof espanyol pertanyent a l’anomenada generació del 98. És considerat com el major dels seus integrants i, en certa mesura, el seu mestre. Va conrear tots els gèneres literaris: assaig, novel·la, poesia, periodisme i teatre.

Rector de la Universitat de Salamanca de 1900 a 1914 i de 1931 a 1936, destacat opositor a la dictadura de Primo de Rivera, que el va enviar al desterrament a Fuerteventura, va ser així mateix diputat de les Corts constituents de la Segona República, de la qual es va anar distanciant fins al punt d’adherir-se. va acabar retractant-se d’aquest suport.