Bufa el vent, insistent, però no acaba de fer net.

Plena la lluna al cel, l’omple de llum gairebé sense núvols. El vent, insistent, fa neteja per allà on passa i deixa un ambient gèlid, de ple hivern. Un canvi tan brusc de la temperatura, no depara res de bo. No saps quina roba posar-te i, posats a fer, potser val la pena pecar una mica per excés que no pas per defecte. En algun moment, encara es veu alguna màniga curta.

Aquests contrastos també tenen el seu reflex a la vida quotidiana. La muntanya russa de la política no s’ha, de cap manera, apaivagat després de les darreres eleccions. Les estridències fan mal a la vista, a l’oïda i, en molts casos, als pobres cervells de moltíssima gent que no acabem d’entendre res de res.

De sobte, PSOE i UP semblen més avinguts que mai. Sánchez parla amb ERC però no ho fa amb el màxim representant de Catalunya, el MHP, per què? Chi lo sa! La UE, per boca del seu Advocat General, pica el crostó al gobierno de la nación per les seves trifulgues amb la immunitat dels europarlamentaris, que nosaltres vàrem escollir, i deixa a la JEC amb el cul a l’aire. I la llista podria ser més llarga …

Però el dia s’acaba. El dimarts, dia de Mart, déu de la guerra, ja és gairebé passat. I sempre és bo acabar el dia amb bon regust de boca, en pau i, sobretot, en positiu. Ara per ara, per a això, no hi ha res millor que una hora de vol rasant pels carrers de la ciutat, amb la cara al vent i les cames lleugeres, i deixar anar enuigs i dubtes que, per descansar, només són un destorb. Demà serà un nou dia. A veure què aclarirà!

Bona nit, gent bona !!

Joan Ramon Buixadera