BRETXA AL MUR UNIONISTA

Sr. Director:

En l’article anterior –el de la llufa que ens volia encolomar l’hoste en cap de la Moncloa menystenint el 51,9% de vot independentista assolit–, posàvem en relleu el pes específic i abassegador de la demografía de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en les conteses electorals amb litigi dicotòmic entre ambdós blocs, soberanista català i unionista espanyol o hispà.

Doncs bé, es tracta ara de discriminar sobre les respostes electorals entre uns i altres blocadors partidistes segons els diferents territoris que componen la complexa i grosso modo macroregió de l’AMB, important concentració espacial de la població en el hinterland o rerepaís de les grans urbs catalanes, que amb la darrera adhesió de dotze entitats més, actualment copa en el conjunt dels seus 130 municipis gairebé els cinc milions d’habitants (4.941.673), la qual cosa suposa ben bé els dos terços (63,51%) de la població de Catalunya. I de retruc, això ens permetrà d’esbrinar el comportament diferencial de cadascuna de les cinc àrees territorials que comprèn, en el ben entès que hi ha diferències de base en la seva respectiva estructura demogràfica, que tenen a veure amb la lògica del sentit de pertinença pels manlleus ètnics que se’n puguin haver derivat dels corrents i fenòmens migratoris que històricament han rebut, amb gent nouvinguda d’arreu i que en cada onada ha rejovenit l’envellida estructura poblacional catalana receptora.

Vejam-ho ara breument i només en termes relatius com a més significatius, corresponents a dades censals dels anys 2017 i 2021, agrupant les àrees territorials quan s’escau que són percentualment més afins:

1) Òbviament en primer lloc destaca la singularitat extrema de conjunt dels 5 municipis del Barcelonès, que amb les 4 grans ciutats perifèriques de la capital barcelonina (Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Adrià de Besós i Santa Coloma de Gramenet) copa el 46,84% de la població de l’AMB, i té el menor percentatge de nadius catalans (57,74%), el major d’immigrants estrangers (23,21%), sovint sense papers ni drets socials i laborals i amb residència fora de la legalitat, i si fa no fa la mateixa mitjana de nats de la resta d’Espanya (19,40%), aquí amb un 19,05%. Tocant a vots en les eleccions del 2017 van treure un 40,99% d’independentistes i en les del 2021 un 43,69%, que representa un guany d’aquesta formació de +2,70 punts. Mentre que per contra el bloc unionista va guanyar en ambdues eleccions, tot passant d’un 48,39% l’any 2017 al 47,05% el 2021, amb davallada de -1,34 punts, o sigui pràcticament restant estancat. Curiosament el 2017 votaren unionista el 32,04% dels que llavors també ho feren a tot Catalunya, percentatge parió al 32,32% de nadius oriünds de la resta d’Espanya que tenien fixada residència al Barcelonès, elevat grau de correspondència entre ambdues dades a tall d’hipotètica explicació de vot per un probable sentiment nostàlgic de pertinença vinculat al lloc de naixement.

Tanmateix, en xifres absolutes l’any 2017 s’enregistraren a tot Catalunya el doble de votants unionistes (1.890.883) sobre el d’empadronats nascuts a la resta de l’Estat (1.325.004), amb la diferència aproximada de poc més de mig milió que correspon amb tota probabilitat a la fracció de gent nascuda a Catalunya de famílies i progenitors provinents de les allaus immigratòries espanyoles durant el tardofranquisme o posteriors i, per tant, ja establertes de temps en territori català.

Desgranant els resultats del 2021 per les cinc grans urbs, l’independentisme va treure un 46,70% a la capital catalana, seguida de Badalona (37,66%), Sant Adrià de Besós (30,12%), Hospitalet (27,27%) i Santa Coloma de Gramanet (23,65%). Ciutats aquestes últimes feu de la immigració d’arrel espanyola amb cotes inversament creixents d’un 64,52% d’unionistes a Santa Coloma, el 61,66% a l’Hospitalet, el 59,30% a Sant Adrià de Besós, el 52,31% a Badalona i el 42,24% a Barcelona, tot i que aquí repartit amb un 23,56% majoritari del PSC i engrunes de Cs (6,23%), PP (5,30%) i Vox (7,15%). Percentatge barceloní unionista, doncs, 4,46 punts per dessota del 46,70% aplegat pel vot sobiranista, que n’assoleix les cotes més elevades de l’independentisme en atènyer uns màxims repartit entre ERC (19,07%), Junts (17,87%), la CUP (6,92%) i PDECat (2,84%).

No obstant això, no s’ha de perdre de vista el repartiment del vot unionista pels 10 districtes de la ciutat de Barcelona, que té força a veure no sols amb el sentiment nostàlgic de l’espanyolitat de les allaus immigrants, sinó també amb la butxaca o nivell de renda disponible familiar (RDF) anual de cadascun, tot prenent com a referència d’aquest el mateix de l’any 2017, que tenia una mitjana per a Barcelona de 20.560 €/any, valor que assignant-li l’equivalència a 100 ens donarà l’índex percentual de renda que entre claudàtor correspon a cada districte urbà.

Operant hi trobem un primer grup amb els dos extrems de riquesa i pobresa. D’una banda Sarrià-Sant Gervasi amb una RDF de 37.940 €/any [184,5], on d’un 48,90% de votants unionistes acabalats el 2017 s’ha passat al 49,28% el 2021. I, contràriament, el districte de Nou Barris, amb una RDF de la tercera part, ja que només 11.440 €/any [55,6], on el vot unionista ha minvat del 57,38% al 55,06%, obrint bretxa en el mur hispà.

En segon lloc, hi ha el grup intermedi entre rics i pobres, amb rendes mitjanes compreses entre 18 i 30 mil euros anuals, encapçalat pel districte de Les Corts amb 28.290 €/any [137,6], en què els 46,23% d’unionistes s’ha mantingut gairebé estanc en un 45,25%. Segueix l’Eixample amb 24.815 €/any [120,7], per a un vot també lleugerament minvat del 37,60% al 36,43%. I la barriada de Gràcia que amb un RDF de 21.925 €/any [106,6] i la seva captivadora singularitat identitària ha reduït en un dos per cent el vot unionista al passar en tres anys del 31,05% al 29,04%. Finalment queden dos barris perifèrics que freguen els 18.000 €/any de renda i que tenint més del 40 per cent de vot unionista el 2017, l’han rebaixar de forma similar també en gairebé dos punts, de manera que Sant Martí de Provençals amb una renda de 18.120 €/any [88,1] ha passat del 44,48% al 42,75€, i Ciutat Vella, a l’altra extrem de la ciutat i amb 18.075 €/any de renda [87,9], ha davallat el vot espanyolista del 41,21% al 39,28%.

Resta el tercer grup que comprèn tres districtes de la immigració més antiga: Horta-Guinardó amb renda de 16.475 €/any [80,1] i rebaixant també el vot hispà de 44,87% a 41.37% // Sants–Montjuïc, amb guanys salarials de 16.450 €/any [80,0] i també retallant el vot de 41,08% a 38,84% // i Sant Andreu de Palomar, amb rèdit de 15.500 €/any [75,4] i vot empetitit del 44,50% al 42,61%. Baixes estadístiques significatives en sols tres anys, i a més en període de forta repressió políticojudicial, que semblen marcar tendència.

I parlant en concret només de Barcelona i el seu cens de 1.664.182 habitants l’any 2021, no serà sobrer subratllar la distribució poblacional per orígens, amb un 49,30% de nats a la mateixa ciutat, un 7,18% a la resta de Catalunya (rodalia, ponent. delta i pirineus), un 15,76% a l’altra banda de l’Ebre (Madrid, Aragó, València, Sevilla, etc.) i un 27,76% a l’estranger [Hispanoamèrica (8,24%), França i Itàlia (4,37%), Pakistan i Xina (3,49%), Filipines i l’Índia (1,38%), Marroc (1,21%), etc…].

Ara bé, al marge de la capital, la resta de quatre grans ciutats del Barcelonès varen obtenir el 14F amb el PSC les fites percentualment més altes a escala de partits tant a Santa Coloma de Gramanet (41,67%), com a Hospitalet (38,85%), Sant Adrià de Besós (34,10%) i Badalona (30,16%). Així com també les gens menyspreables de la ultradreta mesquina i descarnada de Vox, respectivament a Sant Adrià (12,08%), Santa Coloma (9,88%), Badalona (9,75%) i Hospitalet (9,61%). I en el marc ja del veí Baix Llobregat també aquest rosari (perquè Déu no ens deixi de la mà i davant la llau ens agafi confessats) de Sant Andreu de la Barca (13,10%), Sant Vicenç del Horts (11,89%), Vallirana (11,86%), Abrera (11,45%), Castelldefels (11,17%), Viladecans (11,16%), Gavà (10,59%), Castellví de Rosanes (10,47%), Cervelló (10,01%) i altres més per sota del 10%.

I així podríem entrar ara en el següent i també singular paquet de dades del conjunt de 29 municipis del Baix Llobregat, amb una població del 16,44% de l’Àrea Metropolitana extensa de Barcelona (AMB), tenint el percentatge més alt de nascuts a la resta d’Espanya (22,43%) i un remarcable 64,28% de nadius catalans, de manera que el restant 13,29% correspon al corrent migratori estranger. Però sent els seus resultats electorals figues d’un altre paner, millor deixar-ho per a una altra ocasió i no avorrir el personal amb tanta indigestió de números.

Santiago Suñol i Molina