Pau Vidal 42 posts 0 comments

A la llum del més que evident ressorgiment franquista dels últims mesos, aquest rodalmot de fa tres anys es fa tan vigent que val la pena reproduir-lo pràcticament intacte. Si no augmentat. “Estrictament parlant, un franquista hauria de…

Confesso que li tinc mania: “Avancem tots junts cap al progrés”, “Cal avançar en la recerca de consens”, “Necessitem la unió per a avançar”… És una d’aquelles paraules-escarràs que han acabat per no voler dir res, perquè la sentiràs al…

Vet aquí una d’aquelles paraules que fan les delícies dels del meu gremi. Jo no sé amb quina cara us la mireu vosaltres si sou dels que us atureu en el significat, que és allò que fa la gent normal davant d’un mot (i el que s’ha de fer,…

Amb l’esquetx de les medalles als piolins (això del procés de vegades sembla més aviat una sitcom) m’havia passat per alt aquest verb tan bonic, condecorar. Més que bonic hauria de dir útil, o algun adjectiu semblant, perquè, com del porc,…

Amb la repressió ja totalment desacomplexada que aplica l’Estat ens trobem davant de dues singularitats. Una, de tipus diguem moral: amb quina facilitat ha caigut la careta de falsa democràcia amb que el franquisme reconvertit ha estat…

L’arrogància i la supèrbia del govern feixista no té límits. Es veu en els actes que cometen i encara més en la terminologia que fan servir. Sentir el ministre de Justícia (i ara ja costa i tot, d’escriure aquest mot, ‘justícia’, després de…

L’arrogància i la supèrbia del govern feixista no té límits. Es veu en els actes que cometen i encara més en la terminologia que fan servir. Sentir el ministre de Justícia (i ara ja costa i tot, d’escriure aquest mot, ‘justícia’,…

No sé si emprenyar-me per haver de ballar al so que toca el govern espanyol o celebrar que m’hagin donat excusa per analitzar un dels grans termes del conflicte. Un dels grandíssims, diria. M’explico una mica, va, que si no no s’entén res.…

Aquestes condemnes fantasmagòriques que presumptament es derivarien d’uns delictes inexistents són una de les grans troballes del surrealisme político-judicial espanyol, on no hi ha res impossible. Ara bé, si més no l’omnipresència d’aquest…

Quina sorprenent paradoxa, quina desconcertant contradicció, que els gens d’aquest verb tan empipador sorgeixin d’un adjectiu com humil! Sembla ben bé el joc dels contraris. Que, ben mirat, ho és força, de contradictòria, aquesta família.…