Joan Ramon Buixadera 582 posts 0 comments

Contradiccions ... Escrit per Joan Ramon Buixadera Tot sovint, com més mandra ens provoca fer una activitat, més necessitat de fer-la tenim. Som així de contradictoris, oi? Malgrat no portar gaire bé aquestes oscil·lacions de les…

Cauen gotes de pluja sobre el meu cap mentre corro pels carrers de la ciutat. Els semàfors semblen cincronitzar-se, com per art de màgia, per marcar-me el recorregut que, per altra banda, no havia previst. Em deixo portar. El ritme és suau.…

Dibuixa la lluna un bressol iens convida a reposar-hi. Mentrestant, des d’una aurèola blanca, acomiada el sol que, quan el dimarts es va acabant, se’n va per escalfar i donar la seva llum a unes altres terres. Ell se’n va i demà tornarà. I…

Aixeco la mirada cap al cel i, entre els núvols, busco al petit príncep. Sí, el personatge d’Antoine de Saint-Exupéry. Aquell que voltava per tot arreu i feia preguntes innocents a la gent que, malgrat la senzillesa d’aquelles, no sabien…

Un, dos, tres ... volta, volta, volta ... un, dos, tres ... gira, gira, gira ... s’enllacen els dies, com les notes d’un vals en un pentagrama ... i en un allegro ma non troppo, es va acabant el dissabte. De tant en tant, una nota…

Si el rellotge no s’atura, tampoc ho fa el calendari. I ja estem a set d’agost. Amb les portes dels forns obertes i ben cuits per la calor. Déu n’hi do quina nit, la passada! Voltes, voltes i més voltes feien petit el matalàs. Cercant la…

El dia ja es va fonent entre les ombres de la nit. No hi ha lluna al cel, només els estels l’il·luminen i algun planeta agosarat que s’hi mostra cap a l’est. És ben curiosa la ment, va fent viatges cap a l’interior d’un mateix, en moments…

Cauen les màscares com el teló d’aquest dimarts. Tasques que haurien de ser de dedicació plena i gairebé altruistes, són, per a alguns, d’autodedicació exclusiva, amb un xic de solidaritat. Provoca molta recança el tarannà que segueixen…

Tres núvols i un sol estel acomiaden aquest dimecres. Un dia plàcid a la Terra Ferma, amb una temperatura agradable que convida a sortir al carrer. Aixoplugat del món d’aquells que diuen mirar per nosaltres, s’hi està prou bé. Hi ha tantes…

Xàfecs d’estiu han refrescat la tarda del dilluns. I déu n’hi do la força que tenien, en algun moments. La refrescada ha sigut notable. I tot fa pensar que aquesta nit podrem descansar una mica millor. Ja li calia, a l’assedegada terra…