Joan Ramon Buixadera 582 posts 0 comments

Ball de xifres. Ball de fases. Ball de notícies. Ball de consells. Ball d’opinions. Ball de bastons. Enmig de tants balls, marejat i sense saber cap on girar ni quin ritme he de seguir s’acaba el cap de setmana i el dilluns es presenta…

“Plou i a de fora bufa es vent ...” diu la cançó d’en Tomeu Penya. Els dos darrers dies d’aquest mes de maig, els dos dies singulars de cada setmana, que s’uneixen per formar el cap de setmana estan a punt de començar. Ells comencen i el…

Va passant la primavera. Ja només en queda un mes. Mentrestant l’estiu que ja s’acosta, per fer-se notar, es deleix. Les temperatures van pujant i les plàcides i fresques nits ja no ho són tant. Ella, però, la primavera, fidel al…

Quan ja tenia coll avall que avui no hi hauria raig, mentre estava corrent una mica, unes tímides gotes han començat a remullar el terra. Les dites populars se solen complir, normalment. La temperatura s’ha normalitzat, per l’època en…

I un altre diumenge se’n va. En el magma amorf dels dies confinats, parlar de dilluns, dijous, diumenges o dimecres, perd gairebé tot el sentit. El calendari, les notícies a la ràdio i a la televisió ens van parlant de dates que canvien…

A l’hora en què el cel comença a enfosquir-se, però conserva encara aquell color blau que tant m’agrada. Quan a l’est uns núvols, blancs com un ramat de xais, contraposaven el seu color a uns negres núvols que apuntaven per l’oest.…

Somriu la blanca Selene i juga a fet i amagar entre els foscos núvols d’aquesta nit. La veu popular ens diu que cada lluna nova porta, amb ella, canvis. Canvis en el temps, canvis en algunes persones, canvis en les marees ... Ella…

Sant Jordi? El dia del llibre i la rosa? On? A les pantalles i algun balcó. Un món clos dins un món tancat en un món que viu aïllat. Amb el compte dels dies perdut des de fa molt de temps, les hores transcorren a un altre ritme,…

Mentre van naixent les flors als arbres i als jardins, moren els dies d’un mes d’abril estrany. El primer mes d’una primavera enclaustrada és ben a punt de complir-se però, des de casa estant, veient com aquell sinuós camí que acompanya…

Quan creus que ja s’acaba, torna a començar. I torna el temps dels monstres que no són morts. "Qui ja ho sap tot, que no vinga a escoltar-me, que no vinga a escoltar-me". Vivim en una societat de consum. Tu treballes bastant, jo…