Joan Ramon Buixadera 582 posts 0 comments

Temps era temps hi havia una expressió usada per descriure fets o situacions que tenien una finalitat positiva, una voluntat d’aportar quelcom beneficiós a una persona o, per extensió, a un grup de persones. A la vida tot…

La vida és un camí per arribar. Per arribar on, cóm, quan, però? I no és gens fàcil, tot plegat.  Aquest “on” on volem arribar, està realment al nostre abast? Estem preparats per arribar-hi? Per què…

Com diria un francès “j’en ai marre,”. N’estic més que fart d’algun savi saberut que, després d’haver estat anys i panys fora de Lleida, ara torna ves a saber per què i per a què, potser allà on estava l’han convidat a marxar, i ha…

 Quaranta-nou anys han passat des de la Revolució dels clavells a Portugal i aquí seguim anant amb el lliri a la mà. Cada dia més, em pregunto en quin país visc perquè cada dia tinc més dubtes sobre si visc a la Catalunya que va…

 Era l’any 1970 quan una pel·lícula, amb un argument manta vegades utilitzat al cinema, el típic “noi troba noia” omplia les sales de tot el món. Què hi passava de diferent? No ho sé ben bé. Potser els protagonistes eren els actors…

Les grans persones tenen un gran cor prest a compartir grans i bons auguris amb qui en tingui necessitat. Un dia vaig sentir la Marina Rossell explicant que, al principi de la seva carrera musical, sentia molta enveja de la Maria…

Com una daga, la lluna creix i esquinça el cel d’aquest mes d’abril. Què se n’ha fet d’aquelles ”aigües mil”? Va avançant la primavera i el camp es desespera. Els pagesos constaten amb impotència que la pluja no arriba;…

Quàntes vegades ens hem plantejat la possibilitat de modificar el nostre tarannà, la nostra forma de ser o .,. diguem-li com vulguem. Moltíssimes, oi? I, què ens passa pel cap quan ens fem aquesta pregunta? Un riu de respostes…

Temps era temps, ara fa més de 1000 anys, nasqué una formosa princesa a la que anomenaren Catalunya. Ella, la més bella, era la joia més valuosa que tenien els seus súbdits. La cuidaven oferint-li lo bo i millor de què disposaven…

Tots tenim un passat on hi ha alegries, tristeses, triomfs, fracassos … tots tenim un present, el més breu fugaç, aquell que, quan l’esmentes, ja no hi és i ja és passat … i tots volem tenir un futur, joiós, tranquil, sense…