ANUARI 2017. L’any de la República.

Dia 24 de gener: Conferència de Puigdemont a Brussel·les

El president Puigdemont aterra a Brussel·les acompanyat del vice-president, Oriol Junqueras, i del conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, per explicar en una conferència al Parlament Europeu la proposta catalana de referèndum. La sala d’actes és plena de gom a gom malgrat els intents del PP de boicotar l’acte. Entre el públic, una quarantena d’eurodiputats escolten com el president de la Generalitat es compromet a fer un referèndum amb garanties democràtiques enguany i la voluntat de Catalunya de continuar a la UE si esdevé un estat independent.

Dia 28 de gener: La CUP diu sí al pressupost

El consell polític de la CUP anuncia que donarà suport al pressupost del govern Puigdemont i, doncs, aplana el camí cap al referèndum. Quim Arrufat explica que la seva formació discrepa de la proposta dels comptes del govern, perquè hi manca contingut social, però justifica el sí en l’objectiu de garantir que es faci el referèndum i s’obri el procés constituent. Per subratllar la discrepància, dos diputats de la CUP hi votaran a favor i els vuit restants s’abstindran. Però amb el vist-i-plau als comptes, desapareix l’últim escull polític per al govern Puigdemont per a convocar el referèndum.

Dia 6 de febrer: Judici al 9-N

El 9-N arriba als tribunals. L’ex-president Artur Mas, l’ex-vice-presidenta Joana Ortega i l’ex-consellera Irene Rigau defensen davant el jutge del TSJC que la consulta responia al mandat parlamentari i en desvinculen els funcionaris. Mentrestant, davant l’edifici del TSJC es manifesten més de 50.000 persones convocades per l’ANC i l’Òmnium. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, acompanya els encausats, que surten del Palau de la Generalitat i van a peu fins al passeig de Lluís Companys, passant pel Fossar de les Moreres.

Dia 27 de febrer: Homs al Suprem espanyol

La persecució dels responsables del 9-N porta l’ex-conseller de presidència Francesc Homs al Tribunal Suprem espanyol. Hi arriba acompanyat d’una nombrosa comitiva, encapçalada per Artur Mas. En un judici tens, Homs assegura que assumeix tots els fets que li imputen ‘i més’ i s’encara unes quantes vegades amb el fiscal i el jutge, que li adverteix que ‘no és a casa seva’. A diferència de Mas, Ortega i Rigau al TSJC, Homs no s’ha acollit al dret de no declarar, ans respon amb to directe les preguntes del fiscal, que demana d’inhabilitar-lo.

Dia 24 de març: Unió es dissol

Unió Democràtica posa fi a vuitanta-sis anys d’història, ofegada pels deutes, que pugen a dinou milions d’euros. La decisió s’ha pres després d’haver començat, al jutjat mercantil número 4 de Barcelona, el procés de liquidació del partit, seguint el procés concursal endegat a petició de la formació el setembre del 2016. L’actual secretari general, Ramon Espadaler, ha enviat una carta als militants en què assegura que el partit desapareix per la fallida econòmica, però no pas perquè hagin caducat els seus ideals.

Dia 28 de març: Rajoy torna a prometre inversions que no ha fet

Mariano Rajoy ha tornat a fer les promeses d’inversió en infrastructures a Catalunya que ja va fer l’ex-ministre de Foment José Blanco el 2008: gairebé 4.000 milions en trens de la rodalia de Barcelona fins al 2025, és a dir, la mateixa quantitat promesa entre el 2008 i el 2015, de la qual només s’ha executat un 10%. Tampoc no s’ha complert l’acord d’urgència del 2013 entre el conseller Santi Vila i la ministra Ana Pastor, que preveia un pla d’inversió de 306 milions abans de final del juliol del 2016, del qual només s’ha executat el 4,2%. En un acte a Barcelona amb empresaris, ha desgranat un pla d’inversió de 4.000 milions d’aquí al 2020 en ferrocarrils, aeroports i carreteres. El gruix més important d’aquesta inversió aniria a Rodalia, amb 1.900 milions aquest mandat i 2.000 milions entre el 2020 i el 2025.

Dia 29 de març: El congrés espanyol expulsa Homs

El Tribunal Suprem envia al congrés espanyol l’execució de la sentència que va condemnar Francesc Homs –portaveu del PDECat i ex-conseller de la Presidència– a onze mesos d’inhabilitació per l’organització de la consulta del 9-N. És l’últim requisit que esperava la presidenta del congrés, Ana Pastor, per comunicar a Homs que perdia la seva condició de diputat i demanar a la Junta Electoral espanyola que designi el seu successor a l’escó, que serà el candidat per la demarcació de Barcelona Feliu Guillaumes.

Dia 21 d’abril: El govern es compromet amb el referèndum

El govern de la Generalitat ha escenificat avui al Pati dels Tarongers la unitat i el compromís amb el referèndum sobre la independència de Catalunya, signant un document en què tots els membres de l’executiu es fan corresponsables d’aquesta tasca. ‘Ens comprometem a organitzar, convocar i celebrar un referèndum per donar resposta al mandat democràtic que hem rebut de la ciutadania’, diu el text, que han anat signant tots els consellers del govern. D’aquesta manera l’executiu de Puigdemont desafia la repressió espanyola i esvaeix dubtes sobre si finalment s’acabarà convocant.

Dia 2 de maig: 400.000 signatures pel referèndum

LA XIFRA: després de dos mesos de campanya, el Pacte Nacional pel Referèndum recull 400.000 signatures. El moment culminant de la campanya va ser el dia de Sant Jordi, quan el Pacte va desplegar més de mil punts de recollida a tot el territori i va convertir la diada en una jornada de reivindicació del plebiscit. Els seus promotors hi veuen un aval dels ciutadans al referèndum.

Dia 8 de maig: Forcadell, davant el TSJC

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la secretària primera, Anna Simó, declaren davant el TSJC acusades d’un delicte de desobediència i prevaricació per haver permès la votació de la resolució sobre el referèndum unilateral en el debat de política general. Abans d’entrar han estat acompanyades per una comitiva encapçalada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i milers de persones que es manifestaven al passeig de Lluís Companys. Han declarat uns vint minuts cadascuna i han apel·lat a la inviolabilitat parlamentària.

Dia 22 de maig: Ultimàtum de Puigdemont a Madrid

Puigdemont avisa Rajoy que o pacta el referèndum o haurà de pactar l’estat català. Ho diu en una conferència a Madrid, acompanyat del vice-president Oriol Junqueras i del conseller Raül Romeva. El president ofereix diàleg ‘fins a l’últim minut de la pròrroga’, però no fixa cap termini concret per a disposar d’una resposta, tot i que adverteix que si no hi ha cap proposta per part del govern espanyol hauran d’acabar negociant l’aplicació del resultat i la transició cap al nou estat.

Dia 9 de juny: Data i pregunta del referèndum

Després de mesos d’incògnita, el president Puigdemont revela la data i la pregunta del referèndum en un acte institucional acompanyat de tot el govern al Palau de la Generalitat i de representants de Junts pel Sí i la CUP. El referèndum es farà el diumenge 1 d’octubre i la pregunta serà binària: ‘Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?’ L’enunciat es formularà en català, castellà i aranès. S’haurà de respondre sí o no. El president assegura que el referèndum tindrà conseqüències: ‘La resposta que hi donin els nostres conciutadans, en forma de sí o de no, serà un mandat que aquest govern es compromet a aplicar.’

Dia 11 de juny: Cop de força per al referèndum

El sobiranisme fa una demostració de força, l’endemà passat de l’anunci de la data i la pregunta del referèndum de l’1 d’octubre. En una concentració davant les quatre columnes de Puig i Cadafalch, a Montjuïc, s’hi han aplegat quaranta mil assistents, segons els organitzadors, a més d’un gran nombre de representants d’entitats, de partits i d’institucions molt diverses: des del president, Carles Puigdemont, el vice-president, Oriol Junqueras, i la presidenta del parlament, Carme Forcadell, fins a representants del PDECat, ERC, la CUP, Podem, EUiA… El moment culminant de l’acte ja estat quan Pep Guardiola ha llegit el manifest per a reclamar el referèndum.

Dia 28 de juny: La Guàrdia Civil fa interrogatoris pel referèndum

La Guàrdia Civil continua interrogant funcionaris i membres de la Generalitat per esbrinar els preparatius del referèndum. Agents del cos interroguen el responsable de xarxes socials del govern –un càrrec de designació política– per a la creació de la web del Pacte Nacional pel Referèndum. També són interrogats quatre treballadors més de la Generalitat, tots vinculats amb els preparatius del referèndum de l’1-O.

Dia 1 de juliol: El món local, amb el referèndum

Nova demostració de força del món local. Els batlles de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), més de cinc-cents, han signat un manifest en què es comprometen a cedir els espais municipals per al referèndum de l’1 d’octubre. D’aquesta manera fan cas omís de l’amenaça del govern espanyol contra el món local sobiranista. El paranimf de la Universitat de Barcelona, ple de gom a gom, ha estat l’escenari de l’acte, titulat ‘Món local X referèndum’. Hi han assistit el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; el vice-president, Oriol Junqueras; la presidenta del parlament, Carme Forcadell; el president de l’ANC, Jordi Sànchez; i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, a més d’alguns membres del govern. Alguns batlles hi han intervingut per a defensar el referèndum i la independència i s’ha emès un vídeo sobre els greuges de l’estat espanyol respecte de Catalunya.

Dia 3 de juliol: Primera crisi al govern de Puigdemont

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, destitueix el conseller d’Empresa i Ocupació, Jordi Baiget, per les declaracions en què posava en dubte el referèndum de l’1 d’octubre. Fonts de Presidència han confirmat que Puigdemont havia perdut la confiança en Baiget per les seves crítiques al full de ruta del govern. A les cinc de la tarda, el president del PDECat, el partit de Baiget, entrava a la Casa dels Canonges del Palau de la Generalitat per comunicar-li la decisió. El conseller de Cultura, Santi Vila, en serà el substitut com a conseller d’Empresa i Ocupació i dirigirà temporalment també Cultura fins que se n’hagi designat el substitut. És la primera escletxa a l’executiu català sobre el referèndum.

Acte de presentació del referèndum

Dia 4 de juliol: Els detalls del referèndum

Junts pel Sí esbandeix dubtes sobre el referèndum en un acte al Teatre Nacional al qual ha assistit el govern català en ple i el grup parlamentari de Junts pel Sí. Els encarregats d’explicar els detalls són Marta Rovira i Jordi Turull, que exposen les garanties que tindrà, i després hi intervenen el vice-president Oriol Junqueras i el president Carles Puigdemont. ‘Ens comprometem a respectar el vot dels ciutadans de Catalunya. Participació i resultat són els elements clau, que depenen només de la gent, de cap institució. Cap poder no pot frenar això. Cap actuació adreçada contra polítics, funcionaris i empreses no podrà fer res contra les persones; i la victòria la farà possible la gent’, ha declarat el president.

Dia 7 de juliol: El referèndum tensa les relacions entre Iglesias i Fachin

Les relacions entre Podem de Catalunya i la direcció estatal del partit són com més va més tenses, a causa del referèndum. Pablo Iglesias no ha dubtat avui a desautoritzar Albano-Dante Fachin per haver donat suport a la convocatòria de l’1-O com una mobilització contra l’immobilisme del PP. Iglesias ha assegurat que ‘respecta’ les decisions de la direcció de Podem Catalunya, però el seu missatge ha estat totalment contraposat al de Fachin. I ha afegit que està d’acord amb el plantejament del coordinador de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, i la batllessa de Barcelona, Ada Colau: ‘Tothom s’ha adonat que necessitem un referèndum amb garanties.’ La divisió ja és ací.

El nou govern

Dia 14 de juliol: Segona crisi en el govern Puigdemont

El camí cap al referèndum origina noves turbulències en el govern de Puigdemont, sobretot entre els consellers del PDECat. Pocs dies després de la destitució fulminant del conseller d’Empresa, Jordi Baiget, avui Puigdemont s’ha trobat obligat a canviar quatre carteres més per blindar el camí cap al referèndum. Plega la portaveu i consellera de Presidència, Neus Munté, que és rellevada per Jordi Turull, coportaveu de Junts pel Sí al parlament. També se’n va el conseller d’Interior, Jordi Jané, que deixa el lloc a Joaquim Forn, fins ara portaveu del Grup Demòcrata a l’Ajuntament de Barcelona. L’economista Clara Ponsatí és la nova consellera d’Ensenyament, en substitució de Meritxell Ruiz, que també deixa el govern. I el secretari del govern, Joan Vidal, serà substituït per Víctor Cullell. Ho ha anunciat el president mateix, acompanyat del vice-president, Oriol Junqueras, en una conferència de premsa al Palau de la Generalitat. ‘El govern de la Generalitat ha de ser la primera de les garanties necessàries. Cal determinació i convicció de tots els consellers sense excepció en la necessitat d’avançar cap al referèndum.’

Dia 29 de juliol: La Generalitat denuncia els escorcolls de la Guàrdia Civil

La Generalitat registra al jutjat d’instrucció de guàrdia en funcions de Barcelona la denúncia contra la Guàrdia Civil pels interrogatoris que ha dut a terme en relació amb el referèndum de l’1 d’octubre. La denúncia va adreçada a uns agents concrets del cos i a tots els qui hi han col·laborat o hi han tingut alguna relació. Concretament, el govern denuncia cinc possibles delictes: obstrucció de la justícia, usurpació d’atribucions, falsedat en document oficial, violació de secrets i violació dels drets individuals. Aquesta setmana, la Guàrdia Civil ha interrogat sis alts càrrecs del govern pels preparatius del referèndum, a més del coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena. Els càrrecs citats a declarar han estat el secretari general de Presidència, Joaquim Nin; el director general d’Atenció Ciutadana, Jordi Graells; el director general de Comunicació, Jaume Clotet; el director general de Difusió de la Generalitat, Ignasi Genovès; i la cap de Comunicació del Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Anna Molas. Ha estat la primera actuació directa de la Guàrdia Civil contra el govern català.

Dia 15 d’agost: El PP descarta el 155 per frenar el referèndum

En plena canícula estival, el PP anuncia que no aplicarà l’article 155 de la constitució espanyola per aturar el referèndum. El motiu, segons que ha explicat el portaveu del partit, Rafael Hernando, són ‘raons temporals i jurídiques’. Per ell, hi ha mesures més oportunes i realistes i és a les mans dels tribunals respondre a l’incompliment de la llei o decidir si es cometen delictes com el de sedició: ‘Nosaltres donarem suport a les mesures que siguin raonables i evitin aquesta situació’, ha afegit.

Dia 6 de setembre: El parlament aprova la llei del referèndum

El ple del Parlament de Catalunya aprova la llei del referèndum d’autodeterminació, la norma que dóna cobertura legal a la convocatòria del primer d’octubre. La llei s’ha aprovat després de dotze hores de ple, amb setanta-dos vots a favor, vuit abstencions i cap vot en contra. El PSC, el PP i Cs han abandonat l’hemicicle en el moment de la votació. Durant tot el dia, els grups de l’oposició han intentat que no s’aprovés utilitzant escletxes del reglament que han allargat el ple, i s’han viscut alguns moments de tensió amb la presidenta, Carme Forcadell. Passades les onze la nit, el president Puigdemont i tot el govern han signat solemnement el decret de convocatòria en una de les sales del parlament.

Dia 7 de setembre: I la llei de transitorietat, també aprovada

Després d’aprovar la llei del referèndum, el parlament aprova la llei de transitorietat jurídica, la llei fundacional de la nova República, per 71 vots a favor i 10 en contra. Com el dia anterior, els grups de l’oposició han intentat allargar la votació tant com han pogut, però la majoria de Junts pels Sí i la CUP ha acabat avalant la norma que fixa la transició cap a un nou estat. L’única novetat ha estat el paper actiu del portaveu de CSQP, Joan Coscubiela, en contra de la llei, que ha creat incomoditat en el seu grup parlamentari, però ha estat aplaudit pel PSC, el PP i Cs. Mentre es feia el debat a la cambra catalana, el Tribunal Constitucional espanyol ha suspès la llei del referèndum, però el govern ha respost que ja només obeïa la legalitat catalana.

Dia 11 de setembre: La Diada del referèndum

Un any més, milers de catalans –un milió, segons la guàrdia urbana– han celebrat multitudinàriament la Diada a Barcelona, seguint la convocatòria de l’ANC i l’Òmnium. Aquesta vegada ha estat marcada per la proximitat del referèndum del dia 1 d’octubre i el crit que més ha ressonat ha estat ‘Votarem!’. En la manifestació –que ha estat anomenada ‘Diada del Sí’–, la gent ha omplert disciplinadament el passeig de Gràcia i el carrer d’Aragó formant una creu, símbol de la suma. A les 17.14, quatre lones han partit des dels extrems de la creu humana i han començat a desplaçar-se per sobre de la gent. Una de les lones duia el símbol d’una urna i la inscripció ‘Referèndum és democràcia’; una altra, un colom i la inscripció ‘Pau i llibertat’; i les altres dues, la paraula ‘Sí’. Totes quatre han recorregut els quaranta-vuit trams fins que han confluït a la cruïlla passeig de Gràcia – Aragó. Acabada la manifestació, s’ha fet un acte a la plaça de Catalunya.

Dia 13 de setembre: Encausen més de 700 batlles per donar suport al referèndum

El fiscal general de l’estat espanyol, José Manuel Maza, ha ordenat l’obertura de diligències contra els 712 batlles que donen suport i col·laboren amb l’1-O. Maza explica que la llei del referèndum ha estat suspesa pel TC i que, per tant, participar en els actes d’organització del referèndum pot ser constitutiu pel cap baix dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons.

Dia 20 de setembre: La Guàrdia Civil assalta la Generalitat

Salt qualitatiu en la repressió. La Guàrdia Civil entra a diverses conselleries del govern i deté alts càrrecs amb l’excusa de voler impedir el referèndum. Els departaments assaltats són Economia, Afers Socials, Governació i Afers Exteriors i els agents detenen una dotzena d’alts càrrecs, com ara el secretari d’Hisenda, Lluís Salvador, i el secretari general de la Vice-presidència, Josep Maria Jové. La reacció dels ciutadans ha estat immediata: s’han anat concentrat davant les conselleries, principalment la d’Economia, on la concentració ha estat multitudinària fins a la mitjanit. De fet, no s’ha dissolt fins que els líders de l’ANC, Jordi Sànchez, i de l’Òmnium, Jordi Cuixart, no s’han enfilat dalt d’un cotxe i han demanat a la gent que se n’anés. Com que la Guàrdia Civil encara era dins l’edifici, els voluntaris de les entitats i els Mossos han organitzat un passadís perquè poguessin marxar. També hi ha hagut manifestacions a Palma, València, Perpinyà, Castelló i Alacant.

Dia 22 de setembre: La fiscalia apunta contra Sànchez i Cuixart

La fiscalia general de l’estat espanyol presenta una denúncia per sedició davant l’Audiència espanyola, arran de les manifestacions i concentracions que es van fer a Barcelona dimecres, 20 de setembre, el dia del cop d’estat contra la Generalitat. L’escrit apunta directament com a responsables del ‘delicte’ als dirigents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a més de tots els qui van col·laborar en les concentracions. La denúncia recull una relació de fets del 20-S després de l’assalt de la Guàrdia Civil a alguns departaments de la Generalitat. Assenyala directament Sànchez i Cuixart arran dels discursos que van pronunciar a la concentració del vespre en què feren una crida a la mobilització permanent fins que no s’alliberessin els detinguts i no es fes el referèndum.

Dia 27 de setembre: Operació precinte

El TSJC, a petició de la fiscalia superior, ordena als Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i la policia espanyola que impedeixin fins a l’1 d’octubre la utilització de locals o edificis públics per a qualsevol preparatiu relacionat amb el referèndum. Diu que el dia 1 se n’impedirà l’obertura, i es procedirà, ‘si cal, al tancament de tots aquells que hagin arribat a obrir’. En una interlocutòria, la magistrada Mercedes Armas també ordena a la policia de requisar tot el material relacionat amb el referèndum que pugui ser lliurat als col·legis o que sigui trobat dins aquests locals, ‘inclosos els ordinadors que constitueixin l’objecte o instrument dels delictes que s’investiguen’.

Dia 29 de setembre: El govern ensenya les urnes

El govern ensenya les urnes que la Guàrdia Civil no ha sabut trobar malgrat les desenes d’escorcolls que ha fet a empreses de tot Catalunya aquests darrers dies. Per presentar-les, convoca una conferència de premsa conjunta en què dóna tots els detalls del referèndum de diumenge. Hi intervenen el vice-president, Oriol Junqueras, i els consellers Jordi Turull i Raül Romeva. Les urnes són de plàstic blanc, amb un segell de l’escut de la Generalitat en un lateral i amb una tapa negra. El govern garanteix que n’hi haurà a tots els col·legis electorals per poder votar diumenge. Ha estat l’últim cop d’efecte de la campanya, que s’ha tancat al vespre amb un acte multitudinari a les fonts de Montjuïc.

Dia 30 de setembre: La gent ocupa els col•legis

Milers de persones entren als col•legis electorals. Ja des d’ahir a la nit, la comunitat educativa de molts col•legis i instituts de Catalunya s’ha mobilitzat per defensar els centres i garantir que s’hi pugui votar demà. S’hi fan activitats de tota mena per evitar que la policia precinti les instal•lacions. En alguns casos, les activitats són organitzades pels mestres, en alguns altres pels pares i mares, però l’activitat no cessa en cap moment i s’organitzen torns per passar-hi la nit. En algunes poblacions també hi ha tractorades perquè la policia es trobi els accessos als col•legis electorals blocats. És una mobilització multitudinària perquè demà tothom pugui votar.

Dia 1 d’octubre: El sí guanya el referèndum malgrat la violència policíaca

El govern de la Generalitat activa a primera hora del matí el cens únic per al referèndum d’avui a tot Catalunya, de manera que els electors podran votar a qualsevol dels 2.300 col•legis que hi ha repartits per tots els municipis. Aquesta mesura es pren per preveure possibles tancaments o incidents als col•legis, cosa que efectivament acaba passant. La majoria de centres electorals obren amb normalitat, però en uns quants s’hi presenta la Guàrdia Civil o la policia espanyola i ataca violentament la gent que hi ha concentrada. Un dels col•legis que han rebut és el de Sant Julià de Ramis, on havia de votar el president Puigdemont, que esquiva la Guàrdia Civil i vota finalment a la Cellera de Ter gràcies al cens universal. També hi ha problemes on havia de votar Oriol Junqueras, Carme Forcadell i Artur Mas. La violència dels cossos policíacs espanyols és extrema en molts col•legis, mentre que els Mossos, quan tanquen un col•legi, ho fan sense incidents o al•leguen motius de força major per no fer-ho. Malgrat la violència de la policia espanyola, que fins i tot requisa urnes plenes, el referèndum és un èxit. En acabar-se la jornada electoral, el conseller Jordi Turull informa que de les butlletes no requisades, hi ha un còmput total de 2.262.424 vots. Recorda que unes 400 escoles han estat o bé tancades, o bé precintades, o bé n’han requisat les urnes. El cens corresponent a aquests col•legis és de 770.000 electors, que no han pogut votar. Turull anuncia que la participació ha estat d’un 49,5%. El resultat final ha estat el següent: sí, 2.020.144 (90,09%); no, 176.565 (7,87%); en blanc, 45.586 (2,03%); i nuls, 20.129 (0,89%). Pel que fa als ferits, la xifra provisional és de més de nou-cents.

Dia 3 d’octubre: L’èxit de l’aturada general contra la repressió

L’aturada general d’avui ha estat un èxit sense precedents, perquè s’ha combinat la vaga amb la mobilització i totes dues han estat importants. Al matí, centenars de ciutadans han tallat carreteres i autopistes en defensa de l’aturada general, convocada per sindicats, associacions d’empresaris, partits i entitats, que protestaven per la repressió de diumenge. L’activitat laboral i econòmica ha restat aturada. I a la tarda milers de manifestants s’han concentrat davant les cases de la vila de tot Catalunya. A Barcelona, les mobilitzacions han començat al matí amb una manifestació d’universitaris multitudinària i després, a la tarda, unes 700.000 persones, segons la guàrdia urbana, han recorregut el centre de la ciutat. Ha estat un dia de mobilització permanent.

Dia 3 d’octubre: El rei d’Espanya deixa via lliure a la línia dura

En aquest clima, al vespre, el rei d’Espanya ha derruït qualsevol possibilitat de negociació amb Catalunya, després d’una intervenció televisada tensa en què ha acusat la Generalitat d’haver actuat fora de la llei i amb deslleialtat. Felipe VI no ha anunciat cap mesura concreta, però aquesta seva intervenció com a cap d’estat fa preveure que el PP adoptarà les mesures més dures possibles, que poden arribar ben aviat. No ha fet cap esment de la violència de la policia ni dels ferits de l’1-O i ha advertit que les autoritats espanyoles prendrien totes les mesures possibles per restaurar allò que ha anomenat ‘ordre constitucional’. Durant l’al·locució, algunes afirmacions les ha fetes amb la mà alçada, per reforçar amb el gest el to amenaçador.

Dia 6 d’octubre: Sànchez, Cuixart i Trapero, citats a l’Audiència espanyola

Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i el major Josep Lluís Trapero passen avui per l’Audiència espanyola. Sànchez i Cuixart són acusats d’haver organitzat la mobilització del dia 20 de setembre davant el Departament d’Economia, arran de la detenció d’alts càrrecs i l’assalt policíac a seus del govern. A Trapero, li imputen inacció el dia dels fets. El fiscal de l’estat espanyol va presentar una querella pel delicte de sedició que l’Audiència va acceptar i va derivar en una causa general contra l’independentisme i el govern de Catalunya. El fiscal assenyalava concretament els màxims comandaments dels Mossos i els màxims dirigents de les entitats cíviques més grans. Després de declarar, surten en llibertat, però hi hauran de tornar.

Dia 8 d’octubre: L’unionisme també surt al carrer

Milers de persones, convocades per Societat Civil Catalana, s’han concentrat al centre de Barcelona en una marxa contra la independència de Catalunya. Amb el lema ‘Prou! Recuperem el seny’, uns 350.000 manifestants, segons la guàrdia urbana, han exhibit banderes espanyoles, catalanes i europees, i han cridat consignes de suport a l’actuació dels cossos policíacs espanyols el primer d’octubre, missatges contra els Mossos d’Esquadra, com ara ‘traïdors’ i ‘sou brossa’; i crits per a demanar que empresonessin el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero; i clams a favor de la unitat d’Espanya. Davant l’estació de França, on ha culminat la marxa, l’escriptor i premi Nobel de Literatura Mario Vargas Llosa ha alertat, davant milers de manifestants, sobre les possibles conseqüències de la passió moguda –segons ell– pel ‘fanatisme i el racisme’, en referència a l’independentisme: ‘La passió que ha causat més estralls en la història és la passió nacionalista –ha dit– i, des de fa un temps, el nacionalisme causa estralls a Catalunya.’

Dia 10 d’octubre: Independència frenada

Avui era el dia de la proclamació de la independència, però finalment no ha estat així. El president Puigdemont ha comparegut al parlament i ha declarat: ‘Assumeixo el mandat del poble que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república.’ Ara, immediatament ha demanat al parlament que la suspengués durant unes quantes setmanes per entrar en una etapa de diàleg. ‘Amb el resultat de l’1 d’octubre Catalunya s’ha guanyat el dret de ser un estat independent i de ser escoltada i respectada.’ La declaració de Puigdemont s’ha fet amb més d’una hora de retard sobre l’hora prevista, a causa de les desavinences de la CUP amb el contingut del discurs. Durant aquesta llarga estona, hi ha hagut reunions entre Junts pel Sí i la CUP i intents infructuosos dels grups unionistes de suspendre el ple. Acabat el discurs, els diputats de la CUP no han aplaudit el president.

Dia 11 d’octubre: Ultimàtum de Rajoy per a aplicar el 155

El govern espanyol dóna cinc dies al govern català perquè rectifiqui la decisió de declarar la independència. Altrament, diu que aplicarà l’article 155 de la constitució espanyola, que implica la suspensió de l’autonomia. Segons que explica el govern català, Puigdemont ja ha rebut el requeriment en què s’exigeix una resposta abans del dia 16 a les deu del matí. En el document es requereix a Puigdemont que confirmi si hi ha cap autoritat de la Generalitat de Catalunya que hagi declarat la independència o si el seu discurs davant el ple del parlament ‘implica la declaració d’independència, deixant de banda que sigui vigent o no’. En cas que la resposta sigui afirmativa o bé no n’hi hagi, en el text s’informa Puigdemont que el govern espanyol proposarà al senat espanyol d’adoptar les mesures necessàries –sense especificar quines– perquè la Generalitat compleixi ‘les seves obligacions constitucionals’ a l’empara de l’article 155.

Dia 16 d’octubre: Empresonen Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

La jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela ha decretat presó sense fiança per als presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, acusats d’un presumpte delicte de sedició per les mobilitzacions del 20 i el 21 de setembre. Tots dos seran traslladats a la presó de Soto del Real, a quaranta quilòmetres de Madrid. La magistrada entén que van fer una crida a la ‘protecció’ dels governants amb ‘mobilitzacions multitudinàries’, i no pas una crida a una manifestació pacífica. La denuncia per un presumpte delicte de la sedició, la va fer la fiscalia espanyola després de les concentracions arran del cop d’estat contra la Generalitat del 20 de setembre. Més tard, la causa es va ampliar als fets del referèndum del primer d’octubre. El delicte de sedició és penat amb un màxim de deu anys de presó.

Dia 21 d’octubre: Rajoy confirma el 155

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha anunciat, després del consell de ministres extraordinari d’aquest matí, en què consistiria l’aplicació de l’article 155 un cop l’hagués aprovada el senat, coincidint amb la declaració d’independència del parlament. D’entrada, vol prendre la capacitat de convocar eleccions catalanes al president de la Generalitat, Carles Puigdemont. ‘La facultat de dissoldre el parlament passa al president del govern espanyol, per tal de convocar eleccions en un termini màxim de sis mesos, però la voluntat és fer-ho tan aviat com recuperem la normalitat institucional’, ha dit. I ha afegit que pretenia destituir el president de la Generalitat, el vice-president i tot el consell executiu. Les funcions les assumiran ‘les autoritats’ que designi el govern espanyol, en principi els ministeris. No ha donat detalls sobre qui ocuparia el càrrec de president. Segons Rajoy, la Generalitat no deixarà de ser l’òrgan del poder executiu a Catalunya, però sota tutela directa de Madrid. Un cop d’estat en tota regla que també inclou el control dels mitjans de comunicació públics. A la tarda, milers de persones es tornen a manifestar a Barcelona, per demanar la llibertat de Sànchez i Cuixart i també per refusar el cop d’estat del PP.

Dia 26 d’octubre: Puigdemont descarta de convocar eleccions

Dia de vertigen. El president Puigdemont reuneix el consell executiu i anuncia que està disposat a dissoldre el parlament i convocar eleccions anticipades en canvi que Rajoy no apliqui l’article 155. És un pacte a què sembla que ha arribat a través de mediadors –es parla del president basc, Iñigo Urkullu– i fins i tot convoca la premsa per anunciar-lo. Un cop es fa pública la convocatòria, dirigents del PP neguen que hi hagi cap pacte i asseguren que el 155 s’aplicarà igualment. Aquesta negativa del PP, afegida a les pressions internes, fa que el president rectifiqui i finalment, en una compareixença a les cinc de la tarda al Palau, explica que havia intentat negociar fins a l’últim minut, però que no havia obtingut ‘garanties’ per evitar el 155 i, per tant, finalment no dissol el parlament i demà la cambra podrà proclamar la independència.

Dia 27 d’octubre: Proclamada la República Catalana

El Parlament de Catalunya, a les 15.27 del 27 d’octubre de 2017, ha aixecat la suspensió de la declaració d’independència per 70 vots a favor, 10 en contra i 2 en blanc i ha proclamat la República Catalana. Aquest ha estat el resultat de la votació de la primera proposta de resolució conjunta presentada per Junts pel Sí i la CUP. Abans, la presidenta del parlament, Carme Forcadell, ha llegit el text de la declaració d’independència que els diputats de totes dues formacions van signar després del ple del dia 10. La votació s’ha fet en secret per evitar la repressió. La mesa ha anat cridant els diputats, que han dipositat el vot en una urna. La mesura ha estat aprovada per acord de la majoria de Junts pel Sí i la CUP. S’hi han oposat alguns diputats de CSQP com ara Joan Coscubiela i Lluís Rabell, que han exhibit el seu vot negatiu. En canvi, del mateix grup, els diputats Albano-Dante Fachin, Joan Giner, Àngels Martínez i Joan Josep Nuet han votat en secret. Un cop proclamada, Puigdemont i Junqueras han fet un discurs fora de l’hemicicle celebrant la decisió i han començat les concentracions de suport al carrer. Com s’havia previst, gairebé simultàniament a Madrid el senat ha aprovat l’aplicació del 155 i Rajoy ha convocat eleccions el 21 de desembre.

Dia 28 d’octubre: Puigdemont no acata el 155

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, fa una crida a la societat catalana a tenir ‘paciència i perspectiva’, i a fer una oposició democràtica a l’agressió que representa l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. En una compareixença feta a Girona, recorda que ‘en una societat democràtica són els parlaments els que escullen o destitueixen els presidents’. Insisteix a dir que la defensa de ‘la nova etapa en què hem entrat’ es faci sense violència. Després, Puigdemont ha passejat pel centre de Girona amb la seva dona i uns amics, per donar imatge de normalitat.

Dia 29 d’octubre: El president i part del govern s’exilien

Avui és un dia de silenci institucional, que causa perplexitat a molta gent. Però la realitat és que el president Puigdemont i bona part dels consellers del govern emprenen el camí de l’exili, per protegir la institució de la Generalitat davant l’ofensiva del PP per liquidar-la. Puigdemont no apareix al partit que juguen el Girona i el Reial Madrid, perquè ja ha començat el seu camí cap a Brussel·les. El ministre d’Immigració belga, Theo Francken, va declarar ahir al matí que el seu país podria concedir asil polític a Puigdemont, si ho demanés, per la possibilitat que no tingués ‘un judici just’ si acabés essent detingut per les autoritats espanyoles.

Dia 30 d’octubre: La fiscalia espanyola denuncia el govern Puigdemont i Forcadell

El fiscal general de l’estat espanyol, José Manuel Maza, ha anunciat la presentació d’una querella contra tots els membres del govern, la presidenta del parlament i els membres no unionistes de la mesa i els ha acusats de rebel·lió, sedició i malversació. En el cas de la mesa, la querella es presenta contra Carme Forcadell, Anna Simó, Lluís Guinó, Lluís Corominas, Dolors Barrufet i Joan Josep Nuet.

Dia 31 d’octubre: Puigdemont i set consellers compareixen a Brussel·les

Primera aparició pública de Puigdemont a Brussel·les, acompanyat dels consellers Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Toni Comín, Joaquim Forn, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret. En una conferència de premsa multitudinària, Puigdemont anuncia que el govern legítim de Catalunya manté l’activitat, prepara un plet contra la politització de la justícia espanyola i combatrà políticament la querella de la fiscalia. A més, fa una crida a ‘entomar les eleccions’ del 21-D ‘com un repte per a donar resposta al 155 davant la comunitat internacional’ i insta els partits unionistes a acceptar-ne el resultat.