Una nova setmana comença. Un mes, ja gairebé esgotat, es va acabant. Al cel no hi ha lluna. Un nou canvi de temps es va preparant. Aquest migdia he tornat a sentir parlar de boires. No m’agrada la boira, si no és en imatges. Les temperatures romanen baixes i estancades. L’extrema humitat es fa notar i els ánims decauen quan el sol no es deixa veure. Sé molt bé que, la boira, és un tret distintiu de la Terra Ferma, la meva, la nostra, l’estimada terra que ens acull, als que hi hem nascut i als que hi han arribat després, a tots. Tot i això, encara que faci fred, prefereixo el sol per company, durant la jornada.
Avui, després de més de cent dilluns, ens hem tornat a aplegar a la plaça Paeria de Lleida. Músics i cantaires, en una jornada trista, de doble reivindicació, ens hem retrobat per compartir desitjos i vivències.
Si la presó política és dura, els assassinats de gairebé seixanta dones aquest any, i encara queda un mes, a mans de bèsties salvatges amb forma humana, mascles prepotents, embogits per un deliri inhumà, que els porta a matar sense cap justificació possible, són encara més horribles, ignominiosos, vergonyosos, infames … i semblen no tenir aturador, perquè la llei és massa tova amb els que provoquen tant dolor. I, que encara hi hagi, al congreso de los diputados i a altres parlaments, representants de l’extrema dreta de VOX, que justifiquen aquesta barbàrie, clama al cel. Si hi ha ideologies que costen d’entendre, aquesta ja és impossible d’entendre i de tolerar. Fins quan permetran, els altres polítics, que tinguin veu i vot? Fins quan els permetran viure, legalment, a costa dels diners de tota la bona gent que només volem viure en pau? S’ha de posar fi a aquestes atrocitats, ja!!!
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera