He recuperat el llibre “Les petjades dels herois” de l’Arcadi Alibés, que havia deixat a la preststgeria al costat de tants altres i, endinsat en la subsistència del confinament en què estem immersos, m’adono de la importància i el valor que té la disciplina de la pràctica de l’esport en moments com els que estem vivint.
Saber trobar el valor que pot tenir una cursa, malgrat haver-ne fet moltes de similars abans, pot ajudar a mantenir l’ànim per acabar la que estem corrent i, alhora, agafar embranzida per córrer la següent. Cada gambada compta, sigui més llarga o més curta, totes ens acosten a l’arc d’arribada i al retrobament amb la gent de qui ens hem acomiadat, temporalment, abans de passar per sota de l’arc de sortida.
Arribar, ser “finisher”, ja és un premi. Poc o gens importa el temps que marca el cronòmetre, quan s’ha superat aquella etapa de la “marquitis”, per la que tots hem passat en un moment o altre. Creuar la línia d’arribada i abraçar aquella persona que ens està esperant està molt bé. De vegades, però, hi ha tanta o més intensitat en l’abraçada o l’encaixada de mans amb aquella ànima solidària que, veient-nos patir, no ha dubtat a donar-nos un cop de mà i dur-nos al seu costat fins al final, o amb aquella a qui hem donat un copet a l’espatlla i no hem dubtat a acompanyar.
No és pas una cursa el recorregut per on estem transitant en aquest moment, és cert. No hi ha cap quilòmetre marcat al terra. No hi ha cap cronòmetre en marxa, que ens apressi per arribar, però volem arribar, i ho volem fer com a triomfadors. Hi haurà gent que no podrà acabar la prova. Hi haurà gent que arribarà al final abans que nosaltres. Hi haurá gent que haurà començat a córrer més tard.
Tots som necessaris en un moment o altre. Desconeixem qui, en algun moment, potser ens haurà d’ajudar, o a qui haurem de donar suport nosaltres. Els herois no sempre porten capa. Els herois, tot sovint, apareixen de sobte, sense esperar-los, i ens donen un cop de mà. Els herois, perquè no, podem ser qualsevol de nosaltres el qualsevol moment.
Ara estem a punt d’acabar de córrer un quilòmetre més, i ja és fosc. Ara és el moment de mantenir fèrria la disciplina. La constància i la perseverança seran claus per l’èxit final. Seguim! Demà tindrem una nova etapa per endavant i, com la d’avui, segur que també la durem a bon terme.
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera