Ja ha arribat la nit més desitjada per a aquells petits éssers humans que tenen l’ànima pura i el cor net; aquells que, diuen les veus sàvies, diuen sempre la veritat. Tremolosos, neguitosos, emocionats i nerviosos, aniran a dormir d’hora tot esperant rebre una recompensa que premiï el seu comportament durant els darrers dotze mesos.
Els darrers dies, però, com a pas previ a aquest suposat bon comportament a casa, bons resultats a l’escola i una bona actitud en general, hauran hagut de respondre a una pregunta que, avui, en farà tremolar a més d’un i més de dos: “t’has portat bé, aquest any?”. Davant ses majestats, a la falda del camarlenc, segur que han respost afirmativament i categòrica, i tant que sí!, creuant els dits de les mans a l’esquena sabent que no era del tot cert.
Llur innocència els fa pensar que res no es pot amagar als Reixos com els anomenem a Lleida, perquè són mags. Ai ai ai, que no em portaran tot lo que els he demanat; ai ai ai, que em portaran carbó; ai ai ai que no puc dormir, però no em puc llevar perquè em veuran … i la nit se’ls farà, a més d’un, llarguíssima. Pobrets innocents! Tant de bo la nit de Reis fos màgica i cap nen no es quedés sense joguina quan el cel torni a brillar al matí.
Malauradament, amb el pas dels anys, a mesura que ens fem grans, perdem aquella innocència. La vida ens ensenya que, a voltes, dir una mentida no és tan dolent. Els adults ens hem inventat allò de la “mentida piadosa” per tal de no sentir-nos tan malament quan faltem a la veritat.
I, entre els adults, hi ha aquells que han fet, desgraciadament, de la mentida i la xerrameca, una eina que utilitzen sobretot cada quatre anys per mirar d’engalipar a aquells que no han perdut del tot aquella innocència infantil i encara se’ls creuen; aquells que, sabent que han mentit, dormiran amb plena tranquil·litat aquesta nit màgica perquè tenen clar que, per sort per a ells, no trobaran carbó a les seves llars quan, demà al matí, el dia dels Reixos, es llevin i celebrin que, per a ells, res no ha canviat i seguiran vivint com han fet el darrer any rebent i fent el mateix que han fet fins avui.
Què hi farem! Mirem endins dels nostres cors i, sense que ningú ens senti, responguem sincerament: “t’has portat bé, aquest any?”.
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera