Si volem, podem. I, si podem, la nostra obligació és fer-ho. Hem d’obeir. Obeir amb totes les nostres forces, fins al final. Però no pas a les proclames polítiques, vinguin d’on vinguin.
És ben cert que, d’aquests missatges que ens arriben, a totes hores, a través dels mitjans de comunicació, n’hi ha alguns que ens resulten més creïbles i efectius que els altres. Malgrat això, a qui hem de fer cas? Als que en saben, als científics, als metges, als que, realment, miren pel nostre bé.
I és que una cosa està ben clara. Si ens protegim del virus, aquest, a poc a poc, perdrà la batalla. I això només ho podem fer nosaltres. Nosaltres sabem cóm fer-ho. Els polítics fan la seva “feina”. Nosaltres hem de vetllar per nosaltres. Tanquem les portes al virus. Sabem que és l’única opció: l’aïllament, el confinament. Quan el missatge que ens envien alguns ens parla d’estar junts, de que junts vencerem, junts ho farem possible, poca confiança inspira. Ja tindrem temps d’estar junts. Ara hem de ser egoistes, estimar-nos a nosaltres mateixos. Només mirant per cadascun de nosaltres, ajudarem també als del nostre entorn. De poc, o de res, serveix augmentar el risc d’infeccions acostant-nos perillosament a les persones que ens envolten.
Ningú ens obligarà a fer allò que no veiem clar. Nosaltres, el poble, tenim la força de la raó. Nosaltres sabem què volem. Volem viure i, per això, tancarem totes les portes i actuarem amb tot el convenciment. Només així, obrirem la porta a la vida.
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera