Hem de viure dins la societat … sense sortir del ramat. Prendre partit en una altra direcció, diversa de la del ramat, està mal vist. I, si ho fas, ràpidament seràs assenyalat amb el dit acusador, encara que no facis cap mal a ningú.
Res no és immutable. La Terra gira, el temps passa. Allò que un dia et va agradar, pot desagradar-te absolutament, passat un temps. Has de seguir el ramat, negant-te el dret a tastar allò que és nou, diferent? Cóm sabràs si t’agrada, si no ho tastes? La uniformització social mana i veu malament apartar-se del camí, la disconformitat. “Jo sóc jo i les meues circumstàncies”, va dir el filòsof Ortega i Gasset. Jo no puc canviar, si elles canvien?
Per donar, has de tenir i, per saber l’efecte que pot tenir, en algú una emoció, el sentiment que pot despertar una acció i saber que és positiu, caldrà viure-ho abans en primera persona. Per estimar, primer t’has d’estimar.
Tothom vol viure en un món millor, formar-ne part per gaudir-lo. Difícilment podrem fer millores si el món gira en una direcció i els seus habitants en una altra. Abans de la gran Revolució, la gent sentia que formava part del món on vivia i treballava i l’estimava sense agredir-lo.
Després de la Revolució, la visió ha canviat: el món és una eina usada al marge de les seues necessitats. La voluntat dels homes decideix què en fa, del món, cóm el tracta. I d’això se’n diu progrés. Quina trista ironia!
Cóm podrem disfrutar de la nostra vida, si ens la fan viure a la manera dels altres? Cal una nova revolució, començant per posar les persones al davant de l’evolució.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA
|
|