Ell sap que és només un de tants. Això, tant li fa. Ell vol viure i ser ell, com tants altres al món.
Fa molt temps que, de bon matí, cada dia se’n va a la platja i contempla com el sol es lleva deixant una estela blanca de llum sobre l‘aigua, tot xiuxiuejant-li un “vine!” que li arriba al fons del seu cor.
Té por, molta por, com també té molt clar que “qui no arrisca, no pisca”, que arriscar és l’única opció vàlida; les altres opcions, ni l’interessen, ni l’atrauen. A casa seua, la seua estimada família no l’anima a fer el pas definitiu, ni tampoc no el frena. Com la vida de cadascú, les grans decisions es viuen en solitud. És el propi cor el que llangueix en la tristor i s’esvalota en l’emoció.
Sol i en silenci, al llit, vol dormir i no pot. Els nervis se’l mengen, un mar de dubtes l’engoleix. Les hores volen i se li fan eternes al mateix temps. La incertesa és horrorosa quan et condueix cap a lo desconegut. Amb el mínim equipatge, s’endú una gran maleta de records, petons i abraçades dels amics i la família, que li faran molta companyia durant el viatge que encara no ha començat.
Se’n va rumb a lo desconegut, amb el cor curull d’esperança i tota la força de la seua joventut. Se sap plenament preparat per afrontar-ho tot. Només una pregunta se li queda sense resposta: entendran, els que trobarà allà on arribi, que només vol una vida millor que la que ha viscut fins ara? I, sense mirar enrere, comença el viatge …
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA