Plourà? La pregunta ha anat ressonant en el meu cervell durant tota la tarda. El cel ennuvolat ho presagiava, però, ho faria? Cauria l’aigua del cel, per mullar camps i ciutats, camins, carrers i carreteres? Arribat el moment de sortir a córrer, res! El terra eixut. Havia de córrer, però. L’estiu i la calor han guanyat la batalla, i la mandra m’ha vençut molts dies. Avui no seria així, ho tenia clar.
He sortit de casa amb un recorregut al cap. He començat a córrer i, com m’ha passat alguna vegada, un semàfor amb el verd encès ho ha canviat tot. El circuit seria un altre … I mentre seguia corrent, unes tímides gotes han començat a caure. Estava plovent!! Les cames, encara ara no sé com, han agafat una bona embranzida. Un quilòmetre a 4’23”. Quan ho he vist, a l’acabar, no m’ho creia.
Córrer i sota la pluja, mai em cansaré de fer-ho. Passant pel carrer Major, mirant de no relliscar, la sensació de llibertat, de gaudi, d’emoció, era plena.
I així, satisfet i joiós, es va acabant el dimarts.
Bona nit, gent bona!!
Joan Ramon Buixadera