Els últims moments del cap de setmana s’escolen entre els dits, com l’aigua que raja de la font. Se’ns escapa, no es deixa agafar, però mulla i deixa rastre.
Des de l’afalac gratuït, que agrada però no aporta gran cosa, a l’ofensa que no ofèn, i que ben aviat s’oblida, de tot hi ha hagut aquests dos dies.
Els esdeveniments s’han anat enllaçant, de forma pausada i tranquil·la. Trobades programades, encontres inesperats que obren la porta als records. Àpats familiars i algun altre amb amistats.
Cap de setmana complet que restarà en la memòria, aportant ànims i força a la darrera setmana d’aquest mes d’agost. Mes de contrastos i sotracs que, de moment, obren la porta a moviments judicials i polítics de, almenys per a mi, molt difícil pronòstic. Les espases estan enlaire, prestes a lliurar batalla. Les provocacions són constants, cercant brots de violència allà on no en volem. Crides a la unió, la perseverança i, sobretot, el manteniment de la flama encesa als cors dels catalans de bé, sense defallir.
Bona nit, gent bona!!
Joan Ramon Buixadera