El dimarts dels dos aneguets ens deixa i se’n va ben prest. Un dia de sol i pluja fina, tot molt breu, discret i sense estridències. Fins i tot, però, allò que pot semblar monòton i avorrit, pot tenir el seu encant. L’encant d’una tendra mirada, l’encant d’un discret somrís. Per molt vegades que es vegi, els ulls del cor sabran donar-li un color diferent, una tonalitat tènue i difusa, o radiant i nítida, lluny del ritme del món exterior, accelerat i agressiu.
Estones de desconnexió, que pateixen sobresalts per les discordàncies, cada cop més accentuades, del món polític en què, sense escapatòria, estem obligats a viure. Només per ambicions personals, tenyides d’ànsies de poder i protagonisme, puc entendre alguns moviments. Tant de bo no prenguem mal! Així m’ha passat el dia, com tants altres que han passat i tants altres que han de venir. Semblen còpies, però no ho són. Sempre hi ha petits matisos que els fan ser diferents. On ens duran? Ves, qui ho sap? Potser el vent ens ho dirà.
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera