La màgia és il·lusió. El mag, un il·lusionista. Surt a l’escenari amb un vestit llampant i, amb una veu animosa i unes mans que semblen ocells, ens fa fixar la mirada allà on ell vol. Fa voleiar una mà i amb l’altra fa la feina. O ens fa mirar cap a un lloc, per distreure la nostra atenció. Tot està premeditat i mesurat mil·limètricament, per a que surti com té previst l’il·lusionista. Ens controla la mirada i, fins i tot, una mica el cervell. I és excel·lent en aquest art, evidentment.
No siguem, però, il·lusos. Una il·lusió en un escenari dura el que dura l’espectacle. Quan cau el teló, mentre el públic aplaudeix, la realitat s’imposa i aquella il·lusió s’acaba.
El nostre dia a dia és igual. Llegim el diari, escoltem la ràdio o mirem la televisió, perquè volem estar informats. Però no sempre és així. En expliquen el que volen, malgrat que no sempre és cert. I de tant en tant ens queixem d’allò que ens volen amagar. O mirem a aquells que, encegats per fanatismes, ni pensen ni jutgen què veuen.
Ara mateix, a les notícies que ens arriben, només hi ha els llaços grocs. I què passa amb els presos? I amb la justícia europea? No caiguem en la il·lusió de creure només en llaços, que ens porten a la discòrdia. Som gent de pau, ho sabem. Ens volen ben emprenyats i, a poder ser, agressius. No caiguem en temptacions estèrils, que alimenten l’enemic. La justícia, des d’Europa, ens fa senyals que aproven el camí emprès. Aprofitem la feina feta. Seguim en el bon camí. Què es barallin entre ells! Mirem-nos-ho des de la barrera. Però no els seguim el joc. Podríem perdre tot el que hem guanyat fins ara.
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera