I ja és de nit! La llum dels fanals pren els carrers quan la claror del sol els deixa. Un aire fresc anuncia que l’estiu va finint. D’aquí a poc, com passa cada any, alguns diran que ja fa fred. I és que hi ha d’haver qui sempre es queixa … Ves, què hi farem!
Llums i ombres, joies i enuigs, fred i calor, de tot hi ha i tot arriba, més tard o més d’hora. El pèndol no s’atura, el ritme variant ens fa ballar al seu lliure albir. De vegades, en cercles. Altres cops, amunt i avall. El que un dia es veu negre, l’endemà blanc llampant. I ballarem, i tant que sí! Al ritme que toqui, sens tenir cap vergonya. I un dia ens vestirem de groc o vermell. I al dia següent, de gris o de blau. O de blanc o de negre…
I les fulles dels arbres es deixen portar. El ventet les fa moure. No poden parar. Suau melodia que les fa ballar.
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera