L’olor de la terra humida i l’airet que la transporta, fan que un pom de sensacions agradables s’agombolin dintre meu. I penso que és una bonica manera de cloure el cap de setmana. Un cap de setmana ple d’activitats diverses, totes elles, envoltat de bona gent, d’aquesta que no et fa veure mai el moment de plegar.
Una caminada nocturna, divendres, que va passar volant. Cinc quilòmetres que van semblar només un, amb una conversa i una xocolatada que van semblar encara més breus.
Una jornada per la Llibertat va omplir gairebé tot el dissabte. No sé si li ha passat a molta gent. A mi, però, els darrers esdeveniments, m’han fet retrobar gent que no veia, i amb qui no parlava, des de feia molts anys. També he conegut persones amb les quals comparteixo somnis i anhels. No són fets feliços tots els que ens uneixen, però ens fan forts i ens agermanen.
I del diumenge, ves, què n’he de dir! Dia festiu per excel·lència, acompanyant a la mare, a qui dec tot el que sóc, perquè a ella dec la vida, i a la família que tinc més a prop.
A la tarda, un bon ruixat. Poca estona, però intens. I uns quants minuts de cursa, no es pot demanar res més… Ensumar la terra humida. Omplir d’aire els pulmons. I deixar-lo anar a poc a poc.
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera