Preocupat pel plor interminable d’aquell infant, arraulit en un racó de la casa, gairebé immòbil, l’amic pregunta: “I aquest nen, no riu mai?” El pare, visiblement enutjat per la pregunta, respon: “No!! I mira que li peguem, eh! per a que rigui …”
Vet aquí la paranoia en què,a dia d’avui, es troben immersos alguns. Demanen ordre, compliment de les lleis al peu de la lletra, acatant les decisions judicials sense, ni tan sols, el dret a la queixa. En algun moment pot arribar a tenir, fins i tot, algun sentit, ser tan estricte. A callar i a creure! Se solia dir fa uns quants anys. I així es vivia a dins i fora de moltes cases.
Avui, però, a l’any 2018, mort i enterrat el dictador, fa gairebé quaranta-tres anys, alguns pensem de manera diferent. I se’ns fa difícil entendre algú que, quan la llei no li és favorable, busqui l’empara de qui, aïllat del món, s’embolcalla amb les seves pròpies normes o, i és potser encara més greu, incita a la violéncia i a l’enfrontament gratuït i impune per defensar els seus valors, caducs i horribles, en un món que busca la pau i l’harmonia entre aquells a qui ens ha tocat viure-hi avui.
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera