Que cadascú triï

Ens expliquen, els científics, que hi va haver un “big bang”, fruit del qual es va formar la nostra galàxia, que en algun planeta d’aquesta hi va haver i, potser, encara hi ha aigua, de lo qual es dedueix que hi podia haver hagut algun tipus de vida com la que tenim aquí, a la Terra.

Ens expliquen, els historiadors, les batalles que hi ha hagut des que l’home és home, ambiciós, prepotent, cobdiciós i àvid de poder; cóm van viure les civilitzacions que ens han precedit, estenent-se pels cinc continents, els costums, allò que van aportar a les civilitzacions posteriors.

Tots dos col·lectius coincideixen en afirmar que dediquen les seves recerques a millorar el nostre “modus vivendi”, a descobrir aparells i tecnologies que ens facin la vida més fàcil. I en alguns camps ho aconsegueixen, és cert. El problema de tot plegat és que es dediquen milers de milions a descobrir armament més mortífer que el que ja tenim, que no s’investiguen prou les malalties minoritàries, que les noves tecnologies no arriben a tot arreu ni a tothom i, per acabar de reblar el clau, els historiadors ens diuen que la història hauria de permetre no repetir errors greus del passat.

De veritat, tot això? Per què tenim doncs un món cada dia més fet malbé? Per què encara hi ha guerres? Per què hi ha fam i misèria al món?

Estic més per fer cas als filòsofs i pensadors, que ens diuen que hem de gaudir de l’ara i aquí perquè, i en això tothom hi està d’acord, és l’únic que disfrutem i patim cada da.