Quan els carrers estan plens de solitud. Quan un silenci eixordador retrona en el nostre cap. Quan la llum fosca omple el cel al migdia. Quan les mirades buides de la gent dibuixen imatges de por. Quan busquem i no trobem. Quan escoltem i no sentim. Quan mirem i no veiem.
Girem els ulls enrere. Mirem d’on venim. Contemplem el camí que ja hem fet. Recordem aquells crits d’ánim, escoltats en moments de defalliment. Tantes i tantes mans que vàrem estrènyer. Tantes i tantes abraçades que hem rebut i hem donat. Aquell sol brillant que ens encegava i ens escalfava el cor quan al carrer feia fred.
Donem veu als sentiments i regalem paraules que regalimin dolçor. Oferim somriures amplis com els que ens regala la lluna quan creix. Cerquem dins nostre aquella força que sempre hi ha. Observem aquell far que sempre ens guia amb la seva llum. Moguem les cames. Moguem els braços. Aixequem la mirada i, apretant fort els punys, diguem-nos amb fermesa: seguirem avançant i vencerem!. Perquè volem. Perquè ens ho mereixem. Perquè és el nostre dret. Perquè la nostra obligació és no defallir. Perquè tenim el regal més gran que podem tenir: la vida. I l’hem de viure.
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera