L’enveja naix d’un sentiment d’inferioritat fabricat dins la ment d’algú, a partir d’una visió distorsionada totalment subjectiva, basada en suposicions sorgides d’experiències vitals acumulades al llarg de la vida, totes elles amb un rerefons negatiu que tampoc cal que tingui, forçosament, cap base real objectiva sobre la qual sostenir-se.
Aquest sentiment, si no es supera, acaba essent un fre, un llast, que actua amb contundència quan es tracta de prendre decisions importants de cara al futur. És difícil superar l’enveja perquè no s’exterioritza, per vergonya sobretot, explicant la seua existència a la persona envejada.
En una entrevista feta a la Marina Rossell, aquesta explicava que, durant molt de temps, va envejar la Maria del Mar Bonet per la seua veu, fent-la sentir molt malament amb ella mateixa quan la sentia cantar. Tot va canviar el dia que es va adonar que no era enveja sinó admiració lo que sentia. Llavors, quan es deixa de banda l’enveja per algú i se n’accepta l’admiració,
l’enveja esdevé un repte que cal superar i el problema esdevé una oportunitat per millorar la pròpia imatge. La ràbia que transmetia l’enveja es transformarà en una força constructiva que, a més de sentir-la en ella mateixa la persona afectada, el seu efecte renovador serà percebut, de ben segur, per la gent de l’entorn de qui dedica els seus esforços a aconseguir fer realitat el canvi.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA