Són 3/4 de 8, el despertador crida: “aixeca’t, que al castell t’esperen !!” Mig adormit em preparo per anar cap a Lleida i participar en la 6a Caminada-Pujada a la Seu Vella. Serà la meua primera vegada! Fins aviu, havia corregut però avui hi participaré caminant pensant en poder-hi tornar corrent, l’any vinent. Em vesteixo i em poso una samarreta amb una inscripció “especial” per a mi. “Zipi i Zape, sempre al cor”. Aquests dos germans del tbo de fa uns quants anys, avui són uns altres que porto en un lloc especial i privilegiat, del cor. Són el Dani i el Josep Maria, dos periodistes esportius de Catalunya ràdio, que aquest proppassat estiu ens van deixar, víctimes del càncer, amb poques setmanes de diferència. Només de recordar-ho se’m posa la pell de gallina.
Els vaig conèixer fa uns 28 anys, quan vaig dirigir i organitzar la 1a edició de la cursa Sant Silvestre de Lleida. Gràcies a la seva magnífica ajuda, va ser una cursa que, amb el pas dels anys, va atreure corredors de tot Catalunya, de l’Aragó i del País Valencià i, la samarreta era el meu petit però sentit homenatge a ells dos. Feia mesos que esperava aquest dia … Gràcies per tot, allà on sigueu, Zipi i Zape, com ells mateixos es deien.
Esmorzo com si es tractés de la cursa i marxo. El termòmetre del cotxe indica que la temperatura exterior és de 3,5º, fred però ideal per fer exercici. He arribat, com sol ser habitual en mi, pocs minuts abans de la sortida, just per saludar alguns companys que feia anys que no veia i hem començat a caminar. No érem gaires però érem els suficients per disfrutar de la caminada. Parlant amb un, amb un altre, els minuts passaven sense que me n’adonés; hem creuat la mitjana, els dos ponts de fusta i hem arribat al carrer Cavallers i a la plaça de la Sardana, on hi havia la línia d’arribada. Estava molt emocionat, i encara més quan han arribat els que havien de córrer “la Pujada”.
31’ ha trigat el primer corredor a fer els 10 km !!. No corren, volen aquests.
Ja no quedava gairebé ningú de la caminada. He esperat a que arribessin alguns dels Trotallunàtics que feia temps que no veia, uns altres companys de curses i, amb el cor encongit i content alhora, s’ha fet l’hora de marxar prometent-me a mi mateix que l’any que ve estaré a la línia de sortida de la cursa.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA