Aire! Necessito aire! D’esma, em calço els keds i surto al carrer. Una alenada d’aire fresc em saluda i em convida a caminar quan comença a fer-se fosc aquest divendres, a la vora del canal.
Encara s’hi veu prou bé i conec gairebé de memòria el recorregut que tinc per endavant. Lluny, en uns masos, se senten uns gossos bordar. Res més. A poc a poc em vaig allunyant del poble i no se sent ningú. Quan els gossos deixen de bordar, els grills al meu voltant es fan sentir per recordar-me que ells també hi són, fent-me companyia.
No vull pensar en res! En tinc més que suficient omplint el meu cap amb els grills, els gossos, l’aire fresc a la cara, el flap, flap, flap de les ales d’un ànec que devia reposar sobre l’aigua del canal i, en sentir-me, ha fugit volant …
Cada vegada el cel és més fosc. Un altre gos borda, ara més a prop. Preveient la possibilitat que no estigui lligat perquè a aquestes hores i per aquest camí no hi ha de passar ningú, faig mitja volta i emprenc la tornada. Aixeco la mirada cap al cel i veig com els llums espurnejants d’algunes estrelles i Venus o Júpiter, no ho sé del cert, omplen el cel que semblava ben buit fa ben poca estona. El paisatge estel·lar és sempre captivador.
L’aire encalmat de la nit ja fosca i el silenci m’omplen de pau. Els potents focus d’una empresa de transports, que he deixat enrere, projecten la meva ombra allargassada sobre el camí que vaig recorrent. Els llums del poble són cada vegada més a prop. La passejada s’acaba però ha valgut molt la pena fer-la. Quàntes cabòries s’han quedat pel camí!
Mentre poso la clau al pany, acomiado el divendres i em preparo per rebre el cap de setmana.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA