Analitzant el discurs del míting i la entrevista a la Sexta de l’Iglesias, es pot tenir material suficient per treure conclusions del que passa en aquests moments al país.
A la tertúlia, Iglesias anomena a Inda periodista de les cloaques, l’home que te butaca vitalícia a les tertúlies i parla el doble que els demés i interrompin constantment amb falsedats sense cap escrúpol, que representa una vergonya pels periodistes que gràcies a la seva honestedat i valentia, han estat els que feren possible que les moltes corrupcions hagin sortit a la llum pública.
Motiu pel qual, a l’hora de repassar l’ètica poc professional d’un periodisme de mentides i provocacions que malmeten una professió que en aquests moments al nostre país és puntal principal per adreçar una democràcia amb tantes desviacions.
Al míting, l’Iglesias te la valentia de dir les coses pel seu nom, encara que políticament a la vista d’unes eleccions, la dreta, que juga amb avantatge: econòmica, mitjans de difusió, portes giratòries i altres factors, a vegades no siguin rentables.
Els periodistes de la sexta encarregats de fer les preguntes, començant per la noia, que no crec hagi estat massa encertada, ja que moltes de les interpel·lacions al polític es contestaven elles mateixes. I l’altre tertulià, que a penes fa preguntes, a pesar de ser conegut com un periodista al corrent de la situació del moment, no demostra massa voluntat per parar a la noia robant-li protagonisme.
I el que més sorprèn, es la quasi nul·la intervenció, que segons els anuncis de dies abans sobre la presència del Secretaria General de Podem, seria interrogat per l’Antonio, cap de la secció política que, al ser un periodista amb una gran professionalitat i intel·ligència, pràcticament no faria preguntes davant les evidències de les contestacions de l’Iglesias que, en el seu interior hauria d’admetre que el dirigent polític argumenta fets que ell sap prou bé que són certs .
Resumint, no seria cap exageració dir que molta gent, en el seu interior, està convençut que la nova saba de Podem, ha estat uns dels revulsius progressistes més important d’aquest segle XX1
Ventura Margó