Creix la lluna després d’un dia fred, que començava amb una boira espessa, seguida d’un matí assolellat i plàcid, fet miques per una trista notícia. La mort de “la Carulla”, una gran dona gran, amb noranta anys a les espatlles, ha significat una forta sotragada. Fa poc vaig llegir el seu llibre “El record és un pont al passat” i em va emocionar alhora que em va encoratjar a seguir vivint la meva, senzilla i complicada alhora, vida. Quànta força, quànta fermesa i quànta claredat d’idees! Des del gairebé no-res al cim de l’Olimp; i tot guanyat a còpia de treballar i treballar i treballar, de superar les dificultats prenent, a voltes, decisions que costaven d’entendre.
Lluitadora pels seus fills, defensora dels seus ideals, treballadora inesgotable, avui ens ha deixat.
Una nova estrella portarà el seu nom al firmament i brillarà amb força al costat de les altres. Una estrella a la que totes les “estelades” independentistes han de retre un petit homenatge, aquesta trista nit, com a reconeixement i agraïment per la seva lluita.
Aquesta mort, com tantes altres, dol perquè s’endú una d’aquelles persones que era un far que guiava altres vaixells viatjant darrere seu cap a la Independència de Catalunya, que era una flama que escampava i infonia la seva energia a qui se la volia escoltar i acompanyar.
El seu cos ja no estarà entre nosaltres, però el seu record ha de ser un pont per on hem de travessar i seguir avançant per, quan aconseguim fer realitat el seu, que també és el nostre, somni, la nostra veu, que llavors també serà la seva, cridi un: Visca Catalunya Lliure! Descansa en pau, Montserrat Carulla!
I bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera