Hi ha notícies que encenen els ànims alhora que aporten llum a la foscor en què, volgudament per alimentar desitjos de dubtosa bondat, ha sotmès la conselleria de Salut el meu estimat Segrià. Llegir que des de la Paeria de Lleida es va oferir ajut en forma de personal per rastrejar persones contagiades, a l’esmentada conselleria, i aquesta va fer cas omís de la proposta, em planteja uns quants dubtes. Per què? Si els mancava personal, era una bona proposta.
Potser tenien una contraproposta? Tot apunta que no n’era el cas. Calia teixir una cortina de fum per amagar altres focus d’expansió del virus? Barcelonès? Una empresa de la Segarra? … Podria ser. Quàntes coses més ens han amagat? Han sigut realment certes totes les xifres que ens ha fet arribar el departament de Salut? Les contradiccions entre diferents mitjans de comunicació només fan que fer créixer el dubte.
El sol, però, sempre surt i, quan es té la sort de poder-lo contemplar, malgrat la mala ratxa en què encara estic posat, la seva llum s’estén, brilla i fa veure les coses des d’una vessant més positiva.
Al capvespre, amb una temperatura que encara superava els trenta graus, recelós i un xic esporuguit, m’he calçat els keds i he provat de córrer un quart d’hora. Encarcarat com estava després de tres setmanes d’inactivitat, malgrat haver fet els previs estiraments pertinents i escoltant-me a cada passa que feia, he tornat cap a casa amb unes poques bones sensacions.
Mancat de força però animat, almenys no han aparegut les molèsties que tenia, albiro un poc de llum a l’horitzó. El cap em bull mentre planifica què hauré de fer els pròxims dies per continuar corrent. Les ganes hi són. La voluntat també. Temps? De sobres. Tot pinta bé. Demà ja es dijous. El cap de setmana s’acosta. Diuen que potser plourà …
Endavant que no ha estat res, doncs!
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera