Després d’un dia llarg, agraït pel sol, les bones temperatures i haver gaudit d’un dia gairebé rodó en tots els sentits, escoltar les batalles internes que es produeixen en el si de l’ANC no és, ni de bon tros, la millor manera de cloure’l.
Si, a més a més, hi afegim la bilis que aboquen a tuiter els abduïts, no-pensants, per ERc, fregant-se les mans mentre esperen poc menys que la desaparició d’aquesta entitat capdavantera en el camí cap a la Independència del nostre petit país, no es pot acabar pitjor.
Faig un breu repàs i el paisatge que s’albira és desolador: exiliats esperant que els tribunals europeus acabin de posar ordre al desordre jurídico-polític espaÑol, una reforma del Codi Penal, tan aplaudida per la crossa del PSC i que els ha esclatat als morros, amb unes penes més elevades de les que ja tenien els seus dirigents, que ara blasmen contra tothom de qui esperaven poder-se’n riure, represaliats oblidats pel Govern i les promeses, que el vent s’ha endut, de vetllar per ells …
M’agradaria tant que això fos un malson esborrat pel sol ixent del nou matí! M’agradaria tant que TOTS els polítics que diuen ser independentistes, TOTS, anessin JUNTS com diuen cada dia, però no ho fan! M’agradaria tant tornar a la UNITAT d’aquells 11 de setembre! M’agradaria tant …
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA