SR. DIRECTOR:
La meva ciutat ja no m’agrada. Ho comparo amb un fill que s’estima sempre, malgrat que la seva conducta no respongui als principis que li has inculcat. M’ha canviat el paisatge i no per millorar massa. Em sento brut en el meu propi carrer, plaça i barri.
I no ho dic jo sol, sinó gent d’altres barris, en què coincidim. Cada dia podria canviar els matalassos i mobiliari de casa meva, només amb les deixalles que sovint em trobo acumulats als contenidors. (la premsa se’n cansa de treure’n fotos d’arreu la ciutat). Em sento estrany entre tanta barreja de gent forana i a cops amb dificultat d’entendre-m’hi, per la seva llengua i costums, que ja s’imposen. Nous establiments comercials on els rètols en català no existeixen.
Això d’un costat, i de l’altra, la mateixa negligència municipal en vigilar la seguretat dels nostres carrers, la deixadesa dels nostres parcs i jardins, escocells buits (Pressa per talar i desinterès per reimplantació), la desídia del manteniment dels nostres dos turons que fan pena, i un, etc. que se’m faria massa llarg per exposar-ho en una carta.
Crec que aquesta idea de la nostra Lleida actual, és compartida per molts ciutadans que potser no gosen expressar-ho en veu alta a través dels mitjans, com ara estic fent jo, però certament no contacto amb cap lleidatà que em digui precisament el contrari.
Ah!, i mentre estic conversant en ple carrer, no puc mirar als meus interlocutors a la cara, car he de vigilar contínuament que no ens vingui un de tants patinets que volten incívicament per zones indegudes, i els haguem de cedir «generosament» el pas, no fos cas que ens atropellessin.
Em sap greu manifestar-me així, però així ho veig. I vosaltres com ho veieu?
JAUMEDELLEIDA