“Agafa fama i posa’t a jeure”, diu la dita. Però vigila quina fama agafes perquè potser no t’agradarà allò que vindrà a continuació.
A França, per dir festa, tenen dues paraules: “fête” i “fiesta”; sí, fiesta, com ho diuen a españa. No cal explicar perquè, oi? És la fama que s’ha guanyat aquest país que tenim a la vora i que fa amb nosaltres, els catalans, lo que li dóna la gana i més. I, amb la fiesta, ve la “siesta”, evidentment, no podia ser d’una altra manera. Menjar, beure, ballar i dormir, vet aquí la fama que s’ha guanyat españa; el país on hi van els que volen gresca perquè al seu país hi ha limitacions que no permeten segons que, i no hi paella, ni sangría, però sí respecte i descans nocturn … “Spain is different” deia aquell ministre d’atziac record, en Fraga Iribarne. Enfí!
I nosaltres? “Els catalans, de les pedres en fan pans”, diu una altra dita, que també és ben certa. Com l’anterior, però, també té la seva segona part que no és pas gaire agradable per a nosaltres. Nosaltres fem els pans, els pans que es menjaran els altres, deixant-nos els crostons, no fos cas que ens queixéssim que no ens deixen res per fer-nos passar la gana i deixéssim de fer més pans.
I aixi estem i estarem, malauradament, per molts anys, perquè des de Madrid, així ho volen i aquí els ho permeten aquells a qui ja els està bé que sigui. Porten sang feixista a les venes i, clar, això s’ha de notar. Ens venen sopars de duro, que no serveixen per a gran cosa quan la moneda de curs legal és l’euro. Ens prenen per ximplets i ens amenacen amb la seva democràcia, aquella que s’aplica d’una manera o d’una altra segons qui seu al banc dels acusats.
Parafrasejant el gran Antonio Machado, les restes del qual reposen a Cotlliure, on hi té una bústia al costat d’on reposa, on hi rep les cartes i postals que la gent li vol enviar. Ell parlava de dues españes. Hi ha un català que vol viure i a viure comença, entre una Catalunya que mor i una altra de famolenca. Catalanet que véns al món, et guardi Déu, perquè una de les Catalunyes ha de gelar-te el cor. Sabrem triar la Catalunya correcta? la que ens permetrà ser qui i com volem ser?
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA