Va passant la primavera. Ja només en queda un mes. Mentrestant l’estiu que ja s’acosta, per fer-se notar, es deleix. Les temperatures van pujant i les plàcides i fresques nits ja no ho són tant.
Ella, però, la primavera, fidel al refranyer, la sang altera. I déu n’hi do com s’hi ha posat! Des de l’hivern, o alguns diuen que abans, la COVID-19 ja ens va sacsejar i alterar de valent. Allò que semblava una broma, per la coincidència del virus i la corona borbona que, a cada dia que passa, alimenta la debacle d’un estat capdavanter en misèries i enyorances d’uns temps que ja no tornaran, està esdevenint un tràgic malson per a moltes famílies d’arreu del món. Encara no s’ha acabat i ja ens avisen del rebrots que, de ben segur, diuen, hi haurà a la tardor.
I mentre tot això passa aquí, allà i més enllà, el món de la gent que viu de la política a espaÑa continua, com no podia ser d’altra manera, fidel al seu tarannà esperpèntic i absurd.
Ai, si en Samuel Beckett aixequés el cap! Potser escriuria una segona part d’aquella espera inacabable. El ball de pactes que es veuen al Congreso de los diputados sembla un “ballo in maschera”, tant per les mascaretes que llueixen algunes “senyories”, com pels canvis d’opinió i de vot que es van veient, dia sí, dia també. Cadascú busca la manera de ser el protagonista i la vergonya s’amaga perquè li fa vergonya veure com actuen alguns. Tot s’hi val per aconseguir un vot en les properes eleccions … i les enquestes reparteixen papers a l’hemicicle. Vinga! Campi qui pugui!
Afortunadament, el món científic viu amb un objectiu comú: trobar una vacuna que retorni la pau i la tranquil·litat a la humanitat. Després ja vindran les baralles de les farmacèutiques per rendibilitzar les sempre costoses investigacions. Tot i que al sacrosanto estado espaÑol les inversions en armament no paren de créixer, per vergonya de qui les autoritza, a costa de menysprear la salut i l’escola, primordials per bastir un país digne, sa i culte. Observen allò que passa ben a prop, n’elogien la situació i els resultats, però no actuen en conseqüència.
Ara, però, cal desalterar la situació que estem patint. Cal trobar la nova realitat en què viurem a partir d’ara i adequar les normes per fer-la possible d’ésser viscuda.
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera