La vida, allò que, diuen alguns, passa mentre fem plans, té coses ben curioses, difícils d’entendre i, ben sovint, fins i tot ens poden semblar contradictòries.
Tots ens hem trobat alguna vegada algú que diu que no té mai por i algú que diu que sempre té por, oi? La por és un sentiment ben curiós perquè es pot donar el cas que, la mateixa situació, pot ser terrorífica per a una persona i súper excitant per a una altra; saltar des de dalt d’un pont i llançar-se al buit, lligat amb una corda a la cintura, per exemple.
Per què passa això? Se m’acudeixen algunes explicacions. Es pot donar el cas d’una persona aclaparada per males experiències passades, de què no acaba de fer net i, per altra banda, aquella persona que ho ha de tastar tot i té més confiança que mals records a l’hora de prendre decisions.
Afortunadament, tots tenim bons i mals records. La solució rau moltes vegades, en saber-ne fer un bon ús, d’aquests records. Perquè la por no és sempre negativa, també pot tenir la seva part positiva. La por ens pot fer ser més precabuts i estalviar-nos riscos innecessaris o, fins i tot, accidents que poden arribar a ser greus. La por ens pot ajudar a prendre l’opció més correcta quan tenim dubtes en el cas d’haver de prendre una decisió important.
Quan la por ens arriba de la part dels mals records, males experiències, tenim la capacitat, cadascun de nosaltres, de centrar-nos en l’ara i aquí, deixar de banda, temporalment, aquells mals records passats i, serenament i sense pressions, triar l’opció que creguem més adient. Si surt bé, hi haurem guanyat, si surt malament, haurem après per a una altra vegada. Viure l’ara i aquí ens ajuda a superar traumes del passat, sempre i, així, a poc a poc, ens ajuda a transformar els traumes en bones experiències, de cara al futur.
Si aprenem a confiar més en nosaltres mateixos, aconseguirem que el nostre sol interior brilli més cada matí de la nostra vida, segur!
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA