Què hi ha a l’altra cara de la lluna? Hi ha algú a l’Univers, que ens observa en silenci, i pensa? Si no és així, com diuen a la pel·lícula Contact, l’astrònoma que interpreta la Jodie Foster i el seu pare, quant espai malbaratat!
Per què sempre és fosc allò que se’ns vol amagar? Perquè ens faria por descobrir què hi ha allà, ocult? O perquè a algú li faria vergonya que es descobrís? Diuen que la natura és sàvia i potser, per aquest motiu, ens priva de saber què o quines coses es poden amagar en un lloc infinit com és l’Univers.
Però vivim a la Terra i, en un raconet d’un continent anomenat Europa, en un país anomenat Catalunya, en aquests dies està succeint quelcom que em provoca, directament i concreta, Fàstic! Sí, Fàsric, amb majúscula. Sense haver de mirar gaire enrere, els plats bruts de la política es rentaven a casa. Es podien intuir discussions. Es podien albirar batalles més o menys dures, fins i tot cruels, però poca cosa més. Intuir i prou.
Ara, no! Ara, després de poc més de cinc anys, moltes màscares han caigut i, a mi, em fa molta por lo que estic veient i encara més me’n fa lo que comença a aparèixer a l’horitzó. I és que està recuperant la forma que va tenir aquell monstre que va existir. On ha quedat aquella solidaritat que va unir els partits i els seus polítics, empresonats per demanar la Independència? On han quedat aquelles aportacions de diners a la Caixa de “Solidaritat” per ajudar, sense distincions, als presos polítics i represaliats?
Tot ha sigut arribar a okupar la presidència de la Generalitat, obrir la caixa de Pandora i atiar tots els mals per a que destrueixin tota la feina feta d’ençà de la mort del dictador, per aconseguir ser un Estat Lliure i Sobirà. Mai, en tots els anys que hem viscut des del 78, havia vist una guerra fratricida cóm la ha esclatat al nostre Parlament. Mai hauria imaginat que,després d’acusar l’estat espaÑol de polititzar la justícia per a treure’n un repugnant rèdit polític, demà, la que fou MH Presidenta del Parlament, hagi de comparèixer davant la justícia i, només, sí, només, els membres del seu partit, estiguin presents per fer-li saber que té un recolzament d’una part de la ciutadania.
Si no fem un gir de 180º en aquest camí que estem començant a recórrer, ja podem anar oblidant allò que ens va unir perquè, si uns dels que havien de ser socis fundadors d’un nou Estat d’Europa, ara van del bracet del gobierno espaÑol, fotem-li puntada a l’estufa i que cadascú s’escalfi com pugui.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA