Sant Jordi? El dia del llibre i la rosa? On? A les pantalles i algun balcó. Un món clos dins un món tancat en un món que viu aïllat. Amb el compte dels dies perdut des de fa molt de temps, les hores transcorren a un altre ritme, s’allargassen les feines que em vaig proposant dur a terme.
La monotonia del monotema monopolitza els informatius. A voltes sembla que hi ha alguna petita variant però, sense saber com, qualsevol notícia acaba aterrant sobre la mateixa pista del mateix aeroport. La muntanya russa de les estadístiques fa dies que té poques variacions. I, ves per on, si no millora gaire, amb no empitjorar, a hores d’ara ja es pot considerar un avenç.
La pluja intermitent, i amb intensitats diverses, desdibuixa el cel pintant-lo amb colors foscos. El vent estiraganya els núvols blancs dels dies assolellats i planxa els camps verdosos, com si algú s’hi hagués estat rebolcant. La incertesa del temps que pugui fer demà esquinça la certesa d’allò que no ens serà permès de fer a nosaltres.
La lectura d’algun llibre esdevé un forat per on fugir del món real. La traça de la mà que construeix un món paral·lel en què ens endinsem mentre recorrem les pàgines d’un llibre, obre una finestra i deixa entrar una alenada d’aire fresc als nostres pulmons confinats.
La diada de Sant Jordi és ben a punt de finar. La màgia dels llibres mai no s’acabarà. Viatgem per les paraules si els avions no s’enlairen.
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera