Avui sincerament parlar de descomposició és com demanar que hi ha de menú a qualsevol restaurant. I que consti que no m’agrada parlar en aquests termes, però hi ha un moment que encara que un no vulgui hem de plantar-nos i pronunciar, on hem anat a parar.
La corrupció política, per exemple, en termes generals, és comentar del mal ús del poder públic per aconseguir un avantatge il·legítim, generalment de manera secreta i privada. El terme oposat a la corrupció política és transparència i això és el que malauradament el que menys existeix.
Tots els tipus de govern són susceptibles de fermentació política. Jo com a pensionista he de suportar, la pujada de la llum, el gas, la cistella de la compra, el combustible i tots els impostos en general, per molt de sobre de l’augment de les nostres pensions. Espanya i alguns que altres països estan afectats per la pobresa, la manca de feina, etc., etc., només se’n beneficien alguns que altres governants, amb sobresous, que deixen la classe mitjana sense recursos i el seu enriquiment és la base del nostre empobriment.
Les formes de corrupció varien, però les més comunes són l’ús fraudulent d’informació privilegiada, el tràfic de drogues, les guerres, el patrocini, i també els suborns, les extorsions, els fraus, la malversació, la prevaricació, el caciquisme, el comparatge, el nepotisme, la impunitat i l’autocràcia. La corrupció facilita sovint altres tipus de fets, com és el rentada de diners, tràfic de drogues i la prostitució il·legal, etc., etc. On anem a parar?
Estem farts, cansats, dolguts, exhausts de tantes i tantes promeses sense efectes. Els ciutadans assistim impotents i indignats a noves i successives proposicions, i més ara que, aquest any, a Espanya s’aproximen eleccions, tant municipals, com nacionals, promeses tant per uns com per altres, tantes com vulgui, que a la llarga la més gran part brillen per la seva absència.
I com va dir al seu moment Mare Teresa De Calcuta. «El mal més gran és la manca d’amor i caritat, la terrible indiferència cap al nostre veí que viu al costat del carrer, assaltat per l’explotació, corrupció, pobresa i malaltia».
PERE SERRET BESA