Puc entendre el cansament, perquè jo també he estat cansat. Puc entendre el patiment, perquè jo també he patit. Puc entendre l’emprenyament, perquè jo també he estat emprenyat.
Ara bé, no puc entendre el cansament, el patiment, l’emprenyament, fins i tot l’esgotament, sentint-se al límit de les pròpies forces i que, malgrat tot, hi hagi gent que continuï defensant, justificant, obeint, donant suport a qui l’ha portada fins la situació actual en què està vivint, sense mai plantejar-se començar a canviar, a anar en una altra direcció, encara que això pugui suposar estar sola en un primer moment. Què fan, alguns, allà on no se senten a gust, aguantant el xàfec i sense paraigües?
Si ho pots somiar, pot fer-se realitat. Si no t’agrada on ets, canvia de lloc. No t’escoltis aquells que et diuen que esperis una mica més. Esperar? Què? Encara més? Sempre hi haurà algú amb qui comparteixes la manera de pensar, amb qui tens els mateixos somnis. Busca i trobaràs. I si és sol, no passa res. Sempre hi ha algú que pensa com tu. A la recerca del camí vers el teu objectiu, recuperaràs la il·lusió que havies perdut, construiràs un nou entorn engrescador i tornaràs a sentir ganes d’implicar-te de nou en aquesta nova tasca.
Recuperaràs el tresor més valuós de què hom disposa quan enceta un nou camí: el temps! Aprofita’l per arribar allà on t’esperen els teus somnis.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA