Aquest dimecres, 13 de juny, l’Audiència de Lleida ha arxivat la causa contra tot el professorat de La Seu d’Urgell denunciat pel delicte “d’incitació a l’odi” arran del tractament que es va fer a les aules dels fets ocorreguts l’1 d’octubre en ocasió del referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Celebrem i ens felicitem de l’arxivament d’aquesta causa oberta contra el professorat de l’escola Albert Vives, Pau Claris i La Salle de la capital de l’Alt Urgell. Però el mal ja està fet: han estat nou mesos de patiment i d’angoixa que han afectat i molt les persones encausades: en el pla físic, moral i com a professionals de l’educació. Creiem que el fet que la causa hagi estat arxivada dóna la raó al professorat injustament acusat i a tots els qui vam defensar des del primer moment la seva actuació els dies posteriors a l’1 d’octubre. A més, l’asseveració de l’Audiència de Lleida en el sentit que “no hi va haver cap incident a les aules” i que “res té a veure amb una promoció directa i indirecta a l’odi contra un grup determinat, fomentada o incitada des del mateix centre o pels seus docents en concret”, és un seriós i contundent avís per tots aquells que des de diferents instàncies polítiques -sobretot- han intentat judicialitzar l’escola catalana acusant-la de manera injusta d’adoctrinament. És molt greu aquesta actitud tan irresponsable i té nom: se’n diu difamació. Evidentment, ens referim a membres significats del partit governant a l’Estat fins fa pocs dies i a qui pretenia ser-ne l’alternativa, el president del qual se saltà totes les línies vermelles en assenyalar el professorat de l’Institut de Sant Andreu de la Barca sense proves i obviant deliberadament la presumpció d’innocència que és de deguda observació en qualsevol Estat amb uns mínims estàndards democràtics. D’ells n’esperem i n’exigim les públiques i necessàries disculpes.
Reivindiquem una vegada més el dret i el deure de parlar de tot a l’escola i rebutgem la intromissió en la feina que porta a terme el professorat per motivacions de caire polític que res no tenen a veure amb l’educació. Si a alguns els fa por que l’escola faci allò que ha de fer és perquè potser els fa por la democràcia. Aspirem, els docents, a educar per una ciutadania crítica i responsable, a col·laborar en l’empoderament dels i de les joves, de tots els infants que ens són confiats, per des del respecte més escrupolós en tant que persones i persones en formació i en base als valors que inspiren l’actuació diària que es fonamenta en la Declaració Universal dels Drets Humans, contribuir al seu creixement.
Judicialitzar l’educació i voler atemorir el professorat perquè s’autocensuri no és el camí que mena a la convivència, ans al contrari. Han de saber, però, els qui pretenen dinamitar-la, que malgrat el patiment generat aquestes situacions que mai s’haurien d’haver produït fan més forta l’escola i més imprescindible la tasca que ha fet des de la recuperació de la democràcia i que estem convençuts que continuarà fent en el futur.
Permanent del Secretariat Intercomarcal d’USTEC·STEs (IAC)