ERC Torrefarrera ha presentat una moció en la qual demana que la futura biblioteca municipal porti el nom de “Ramona Siurana i Tomàs”. Els republicans consideren que aquest equipament hauria de portar nom de dona i demanen al Ple de l’ajuntament que sigui el de torrefarrerina Ramona Siurana. Helena Martínez, portaveu del grup republicà a l’ajuntament afirma que Siurana és tot un emblema de la repressió franquista al municipi i creu que seria una bonica manera de retre homenatge a les dones represaliades i combatents durant i després de la guerra civil.
En la mateixa moció els republicans també han demanat que en l’esmentat equipament s’habiliti un espai de record i homenatge a les víctimes represaliades i exiliades pel feixisme i que quan les obres de la biblioteca hagin finalitzat es realitzi un acte públic commemoratiu d’aquest nomenament que serveixi per homenatjar a totes les víctimes de la guerra.
Martínez explica que malauradament moltes persones arreu van haver de patir les represàlies del feixisme, algunes amb la cruesa de les execucions i d’altres amb l’exili, especialment les dones, que han estat històricament relegades i silenciades per la història “Amb aquesta proposta de nomenament es pretén donar aquesta visibilitat al seu paper actiu com a combatents durant i després de la guerra i la seva lluita contra el franquisme i a favor de la llibertat i la democràcia. Recuperar la seva memòria, dignificar les seves històries i sobretot, donar-les a conèixer a les generacions futures”, diu la regidora republicana.
La moció serà debatuda el proper Ple de l’ajuntament.
Ramona Siurana i Tomàs
Ramona Siurana i Tomàs va nèixer a Torrefarrera el 29 d’agost de 1910. Els seus pares eren mestres a Alguaire on es traslladà de jove. A Alguaire va conèixer qui seria el seu marit, Fermí Palau, mestre i escriptor que dóna nom a un dels carrers del nostre poble.
A causa de les seves conviccions polítiques, l’any 1939, va veure’s obligada a exiliar-se a França, on hi va viure durant vint anys, amb el seu marit i el seu fill.
L’any 1959 va tornar a Catalunya on uns anys després morí el seu marit, Fermí Palau. Els seus familiars la recorden com una dona lluitadora, de fortes conviccions i a qui li apassionava escriure. Va publicar alguna narració en la seva joventut.
A partir de la seva tornada de l’exili, passava els estius a Torrefarrera i els hiverns a Nantes, on el seu fill treballava de professor a la Universitat. Havia visitat els alumnes de l’escola “La Creu” per explicar les seves vivències durant la guerra. Va morí l’1 de juny de 2011, a l’edat de 100 anys, havent rebut en l’any anterior la Medalla Centenària de la Generalitat.